Radiografia del Raval: "Narcopisos, drogues, robatoris, delictes, brutícia... L'abandó és terrible"

El Raval, conegut en una altra època com 'Barrio Chino', és un dels barris més cèntrics de Barcelona i també un dels que, en els darrers anys, han ocupat més espai informatiu. I no sempre per bones raons. Robatoris, droga, brutícia, incivisme... aquests són algunes de les idees que, darrerament, més s'associen a aquesta zona de Ciutat Vella.

Sempre ha estat dels barris barcelonins més multiculturals; de fet, les dades més recents de l'Ajuntament, del 2021, diuen que dels seus 47.228 veïns, 28.785 eren d'origen estranger. Naturalment, darrere d'ells vénen els catalans (14.156) i més o menys, els arribats d'Espanya.

Molts denuncien que el Raval s'ha anat deteriorant. I han sortit al carrer a protestar, volen recuperar l'orgull de barri . Una de les demandes que alguns fan és la d'una presència policial més gran pels seus carrers i places.

EUGENIA ZAMBRANO: "LA SITUACIÓ HA EMPITJORAT MOLT EN ELS ÚLTIMS ANYS"

I com passa a Raval, igual que a qualsevol altre lloc de la ciutat, la gestió i l'aplicació de la seguretat és competència de la Guàrdia Urbana. El portaveu del sindicat CSIF al cos, Eugenio Zambrano , lamenta, en declaracions a Catalunya Press , que "la situació ha empitjorat molt els últims anys".

Zambrano, amb experiència com a agent des de fa 22 anys, lamenta la "decadència" a què s'ha vist sotmès el barri els últims vuit anys . Les seves declaracions s'acompanyen de les xifres que l' intendent més gran del cos, Pedro Velázquez , va fer públiques al programa Cafè d'idees de Televisió Espanyola : han dut a terme més de 160 intervencions per heroïna els últims 30 dies al Raval.

El portaveu i l'agent assegura que el Raval pateix una "degeneració generalitzada" i no s'atreveix a diagnosticar quin és el problema principal. "Narcopisos, drogues, robatoris, delictes, brutícia... L'abandó és terrible", apunta.

A més, des del sindicat no estan conformes amb els mitjans que tenen per fer la feina que han de fer. "Falten recursos humans, més agents al carrer", denuncia Zambrano, que diu que actualment al cos hi ha prop de 3.300 efectius quan, per dimensió de ciutat i població, aquesta xifra s'hauria d'acostar a 4.500.

De la mateixa manera, el portaveu lamenta que no només hi ha escassetat de personal, sinó que l'equipament que porten els agents no és el que necessitarien. "De vegades ens enfrontem a gent que porta armes. Demanem l'ús de pistoles taser o d'armes llargues i sempre se'ns ha denegat", exposa, afegint que falta "un model policial".

Des de CSIF apunten que els robatoris amb violència ja han superat els furts, i que el Raval, el Gòtic i la Barceloneta (tots ells barris de Ciutat Vella) necessiten més presència d'agents al carrer i asseguren que cal fer el possible per revertir el fet que “els delinqüents hagin trobat un microclima propici a Barcelona”.

CRÍTIQUES ALS POLÍTICS

I és que són els agents els que s'encarreguen de "garantir l'ordre" al carrer, tot i que Zambrano apunta que hi ha "una gestió pública dolenta". El portaveu critica l?alcaldessa, Ada Colau, el primer tinent d?alcaldia, Jaume Collboni, i Albert Batlle, cinquè tinent d?alcaldia i director de l?àrea de Prevenció i Seguretat del consistori.

"Volen enviar un missatge tranquil·litzador, quan la realitat és una altra", apunta l'agent. De fet, va més enllà i assegura que, en un meeting recent, Collboni va assegurar que, si guanya les eleccions, Barcelona serà més neta, més segura i més cívica. “ Com és possible que prometi alguna cosa així algú que ja està al govern municipal i que té eines per fer-ho? ¿Ens ho hem de creure? ”, es planteja Zambrano.

De Batlle lamenta que no faci el possible per dotar el cos d'eines com a pistoles taser (quan assegura que ho va fer als Mossos d'Esquadra el 2016), mentre que afirma que Colau és "la màxima responsable de la situació actual".

"Ada Colau és la màxima responsable de la situació actual"

CARLOS MARTÍNEZ: "NO POT SER QUE HI HAGI GENT PUNXANT-SE ALS PARCS"

Més enllà de la feina i de les necessitats dels agents, els qui viuen diàriament al Raval també alcen la veu. Carlos Martínez n'és un des de fa 41 anys, l'edat que té, i coincideix amb el diagnòstic que la situació ha empitjorat recentment. " En els últims tres anys, moltíssim" , apunta Catalunya Press .

Martínez assegura que la situació que es viu fa que molts veïns hagin decidit marxar del barri. "Les dades diuen que se n'han anat prop d'un 5% de les persones que havien viscut aquí durant temps" .

Les causes? Apunta cinc grans mals del barri: la degradació de l'espai públic, el monocultiu comercial, la inseguretat, la brutícia i l'existència de narcopisos i pisos buits.

"No pot ser que hi hagi gent punxant-se als parcs", afirma, contundent, incidint en la degradació dels espais públics del barri. "Tampoc és normal que hi hagi atracaments a primera hora del matí. Ni haver d'anar amb compte per no trepitjar una xeringa", afegeix. En les paraules, hi ha un gran "problema de convivència".

I això, segons Martínez, no se soluciona únicament amb més presència policial. " Cal que hi hagi més educadors al carrer, que es donin més oportunitats, que es tingui vigilància i sensibilitat amb l'habitatge... En definitiva, treball social i de base" , apunta. Tot i això, el veí denuncia que s'estan fent malament moltes coses. "Sóc un habitual dels Consells de Barri i reiteradament ens trobem que l'Ajuntament es vol treure de sobre algunes responsabilitats, que diu que són de la Generalitat", diu. Sigui com sigui, els anys passen i els problemes continuen.

ORGANITZACIÓ VEÏNAL

Aquest extrem ha portat els veïns a organitzar-se; així, el 20 d'octubre passat ja ho van fer i Martínez avança que el mes que ve tornaran a sortir al carrer. "És el mínim que podem fer, mobilitzar-nos", assegura.

El seu fil a la protesta del mes passat, que va reunir centenars de veïns del Raval, va tenir una notable repercussió a Twitter (més d'una trentena de respostes, prop de 60 retweets i 373 m'agrada ), encara que Martínez diu que el que més li motiva és poder ajudar els veïns de més edat. "Pràcticament cap d'ells és a les xarxes i pateixen com els que més. M'entristeix sentir que alguns els atraquen al seu barri", conclou.