Troben restes medievals del segle XIV al Campus de la Universitat Abat Oliba

El Campus de Bellesguard de la Universitat Abat Oliba (UAO CEU) ha estat testimoni de l'aparició de restes arqueològiques als voltants. A l'espera de concloure el procés d'estudi del que s'ha trobat, actualment es pot verificar la troballa de restes d'un edifici o estructura que enfonsa les arrels al segle XIV i va estar en funcionament fins a mitjans del segle XV.

La zona en qüestió va ser la finca de Bellesguard, lloc on el rei Martí I l'Humà va fixar la seva residència entre els anys 1408 i 1410. A Bellesguard va ser on va contreure segon matrimoni amb Margarita de Prades (1409).

Les evidències trobades suggereixen que la residència del Rei Martín estava sota l'edifici actual de la UAO CEU. Això suposa una novetat respecte de la creença tradicional, segons la qual Gaudí hauria construït la veïna Torre de Bellesguard sobre les restes del palau del Rei Martí. "Fins ara s'havia pensat que les restes de la residència de Martí I l'Humà estaven sota la torre de Bellesguard. El que ens ha demostrat aquesta excavació arqueològica és que les restes no estaven tan avall, sinó que les restes del complex de la residència estarien a l'inici de la finca de la universitat", explica Iván Salvadó, arqueòleg director de l'excavació, pertanyent a l'empresa ABANS Serveis Culturals, amb què la UAO CEU ha contractat els serveis arqueològics. Els treballs arqueològics sobre el terreny han estat dirigits per l'arqueòloga Mireia Crespo.

Dins de les restes que ja s'han pogut estudiar, hi destaca la base d'una premsa, tres dipòsits, un forn i restes d'olives, cosa que indica que aquell lloc estava relacionat amb activitats d'explotació agrícola.

La continuïtat d'aquest edifici es fa fallida a mitjans del segle XV, quan es va produir un desmantellament del qual se'n desconeixen les causes. Posteriorment, es van fer reformes importants que van ocultar les estructures medievals.

Un altre aspecte que ha quedat contrastat és que els merlets del límit existent entre el Campus de la UAO CEU i la Torre de Bellesguard són de l'Edat Moderna, per la qual cosa no és una obra original de Gaudí, sinó que aquest es va limitar a replicar-los a la muralla de la Torre.

Per al rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, la irrupció d'aquestes restes suposa una “metàfora” al moment actual de la universitat que dirigeix. D'una banda, “el nou edifici ens mostra el futur”, mentre que de l'altra, les excavacions ens parlen d'una “universitat arrelada a la història i la cultura”.

EL PATRIMONI ES CONSERVARÀ ÍNTEGRAMENT

Aquestes troballes s'han produït just quan la Universitat feia unes obres al Campus de Bellesguard, on es construïa un nou edifici i es milloraven els espais a l'aire lliure.

El nou edifici, que s'ha erigit a la secció Est del Campus, és una estructura de prop de 5.000 metres quadrats i sis plantes, tres en superfície. Aquesta nova instal·lació disposa d'aules per a quatre-cents alumnes, espais polivalents, sales de treball i estudi i llocs de treball per a empleats de la UAO CEU. Està gairebé conclòs i es preveu que a finals de mes es produeixi el lliurament de l'edifici per part de la constructora.

L'altra part de la intervenció suposa una reorganització d'espais a les zones exteriors del Campus, cosa que inclou un nou enjardinament i l'ampliació de l'entrada principal. En el marc d‟aquesta reordenació s‟han produït els treballs arqueològics. Considerant que estava previst l'enderrocament d'un edifici exempt del principal de la universitat, i coneixent la vinculació de la finca amb la figura del rei Martí l'Humà, es va estimar que era l'ocasió d' examinar arqueològicament el terreny per comprovar si hi havia evidències materials de aquest passat històric.

Amb aquesta troballa, la Universitat està redefinint el projecte d'enjardinament i el nou accés al Campus, amb el propòsit de posar en valor les troballes. Com assenyala l'arquitecte del Departament de Patrimoni i Obres del grup CEU (al qual pertany la UAO CEU), Miguel Ángel Arredondo, “es conservaran al cent per cent les restes trobades”. De fet, considera que la conservació de les restes serviran per “millorar allò que teníem pensat en un començament, amb l'afegit de l'interès cultural”.