Ada Colau tornarà als jutjats en qualitat d'acusada de prevaricació, malversació i coaccions

L'Audiència de Barcelona ha ordenat al jutge que la citi a declarar després de reobrir la causa l'abril del 2022, quan va ordenar investigar l'alcaldessa després que la causa fos desestimada pel jutge per manca d'indicis. La jutgessa titular del Jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona també ha citat a declarar com a investigats pels mateixos delictes el regidor del districte de Sants-Montjuïc i de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra , la regidora d'Habitatge i Rehabilitació, Lucia Martín , ia la cap de la Unitat d'Antiassetjament i Disciplina d'Habitatge de l'Ajuntament. Els responsables municipals han estat citats els dies 10 i 13 de març, dos mesos i mig abans de les eleccions municipals.

En declaracions als mitjans Colau ha afirmat estar "tranquil·la. Evidentment col·laborarem amb la justícia com hem fet sempre. Això acabarà arxivat" , ha expressat l'alcaldessa que ha reivindicat la feina dels seus dos regidors i ha assegurat que continuaran defensant els veïns.

La primera edil ha afirmat que l'Ajuntament va demanar al fons Vauras "l'estricte compliment" de la llei catalana 24/2015 perquè oferissin lloguer social a les famílies que vivien a l'immoble, ja que hi havia diversos casos de vulnerabilitat degudament acreditada, ha assenyalat . "Un requeriment que Vauras no va respectar i vam procedir a posar sancions per incompliment de la llei", unes sancions que l'Ajuntament va retirar després de rebre una ordre del jutge.

L'AUDÈNCIA VOL ESVERIR SI HI VA HAVER COACCIONS AL FONS

L'empresa va presentar la querella després que l'Ajuntament el sancionés amb 417.000 euros per negar-se a oferir un lloguer social a les persones vulnerables que vivien a l'edifici que tenien dret a aquest lloguer, segons la llei 24/2015. Després de diversos intents de desnonament, el bloc Llavors va ser desallotjat pels Mossos el maig del 2021, els primers dies de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat, una actuació amb càrregues policials i la presència de diputats de la CUP que va aixecar una gran polseguera política.

En paraules del regidor Marc Serra, l'Audiència argumenta la reobertura i citació “seguint la jurisprudència partidària de practicar un mínim de diligències abans d'arxivar” i ha assenyalat que “no només reobre el cas, sinó que obliga la jutge que citi com investigats als querellats” .

L'Audiència de Barcelona va imputar l'abril de l'any passat Colau pels presumptes delictes de prevaricació administrativa i coaccions contra el fons immobiliari, després que la companyia acusés l'alcaldessa després del conflicte que van tenir després que un grup de persones n'ocupés un els blocs en propietat de lempresa.

La companyia es va negar a oferir un lloguer social als llogaters del bloc, i va esperar que, el març del 2020, just a l'inici de la pandèmia, els Mossos d'Esquadra desallotgessin el lloc. Tot i això, l'Ajuntament va respondre multant a Vauras Investments per no haver ofert aquesta opció al lloguer social.

Els magistrats van apuntar, doncs, que la multa contra l'empresa va poder obeir a l'"espúria conseqüència" de l'Ajuntament i que aquest va poder, en el seu moment, recórrer a l'"amenaça" contra Vauras Investments de no concedir-li llicències d'obra a la ciutat per que el fons es "plegués a les seves pretensions".

No és la primera vegada que el fons immobiliari entra a litigi contra el consistori d'Ada Colau. Ja va passar el 2020, encara que el Jutjat d'Instrucció 38 de Barcelona va arxivar la querella de Vauras, que l'acusava, a més, de suborn i tràfic d'influències.