Busques pis a Barcelona? Paga gairebé 1.000 euros al mes per un zulo "reformat" de 16 metres quadrats

L'emergència habitacional a Barcelona és cada cop més evident. Els preus dels lloguers han deixat de ser assequibles per als ciutadans d?una Barcelona que s?ha venut al?especulació més agressiva amb l?habitatge.

En anteriors articles de CatalunyaPress us hem ofert exemples de pisos de lloguer que podrien generar seriosos problemes cardíacs a qualsevol que estigui a la missió - gairebé impossible- de buscar un habitatge a la capital catalana i, en aquesta ocasió, us portem una altra joia que no ha passat desapercebuda.

Es tracta d'un habitatge a l'Avinguda de Diagonal, molt a prop de la Plaça Francesc Macia, amb un portal espectacular que impedeix endevinar el que hi ha dins: un pis de 16 metres quadrats –les dimensions que té qualsevol zulo dedicat a segrestos- que, segurament, sigui la cambra de les escombres convertit màgicament en una propietat de luxe.

Per aquest espai tan ampli, que pots fer servir per viure - sense moure't gaire-, el propietari demana ni més ni menys que 950 euros - el 90% del sou d'una persona que cobri el Salari Mínim Interprofessional-, una xifra completament allunyada de qualsevol lògica.

A l'anunci es pot veure clarament que es tracta d'un traster "totalment reformat" d'un edifici que ha estat habilitat com a habitatge. A més, només té 23 metres quadrats, lluny del mínim necessari per obtenir la cèdula d'habitabilitat . Segons el DECRET 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat, a grans trets, un habitatge ha de complir una sèrie de requisits per ser considerada habitable. Entre aquests, tenir un mínim de 36 metres quadrats de superfície útil. Tot i això, sembla que la llei no es compleix, ia Barcelona estan proliferant els pisos amb dimensions que no arriben a les exigides pel DECRET 141/2012.

BARCELONA SERÀ LA PRIMERA CIUTAT A APLICAR LA LLEI D'HABITATGE

El nou alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, va prometre que si era investit alcalde faria que Barcelona fos "la primera ciutat a aplicar la llei d'habitatge del Govern", que va ser aprovada el mes de maig passat.

Amb aquesta nova llei, la ciutat pretén afrontar l'emergència habitacional i imposa nous límits a la pujada del preu del lloguer a tot Espanya. De la mateixa manera, permetrà rebaixar la figura de gran forquilla d'habitatge de deu a cinc immobles en determinats casos i impedirà a aquests propietaris desnonar inquilins vulnerables sense un acte de conciliació o arbitratge previ.

En concret, la norma manté el límit del 2% per a aquest any a la pujada del lloguer i l'eleva fins al 3% el 2024 per, abans del 31 de desembre del proper any, crear un nou índex de referència aplicable al territori al marge de l'IPC.

D'altra banda, la llei permetrà rebaixar de deu a cinc immobles el concepte de grans forquilles i estendrà a les persones físiques les restriccions per a arrendadors contemplades a zones tensionades.