4 de cada 10 joves barcelonins són estrangers

Segons les dades més recents del padró, obtingudes de l'1 de gener del 2023, Barcelona compta amb 1,66 milions d'habitants, el 76,4% dels quals són de nacionalitat espanyola i el 23,6% són estrangers. En analitzar per grups d'edat, els estrangers superen els espanyols en el tram de 30 a 34 anys i representen el 50,1% dels empadronats.

Els residents amb passaport estranger a Barcelona són especialment significatius en el rang d'edat de 20 a 39 anys , que és crucial per a la formació de famílies i arriba al 44,2% de la població en aquesta franja d'edats.

PUNT DE VISTA ECONÒMIC

La presència de població estrangera a l'economia espanyola és innegable, ja que vénen per trobar feina els permeti viure millor que als seus països d'origen. Fa un mes, l' Institut Nacional d'Estadística (INE) va publicar les primeres dades del cens de població, indicant que l'1 de gener del 2023, Espanya comptava amb 48,08 milions d'habitants, experimentant un increment de gairebé 600.000 al darrer any .

Aquest augment s'atribueix principalment a l'arribada de residents estrangers, ja que el nombre d'espanyols va augmentar poc més de 18.000, mentre que el de persones d'altres nacionalitats va créixer en més de 580.000. D'aquesta manera, es van assolir els 6,09 milions, cosa que representa el 12,7% del total. És la primera vegada a la història que superen els sis milions.

Fins al segle XXI, la presència de població estrangera a Espanya havia estat relativament insignificant, ja que el país històricament va ser conegut perquè era una nació d'emigrants al llarg de diversos segles. Fins a l'any 2001, el nombre de residents estrangers ni tan sols arribava al milió. Tot i això, el robust creixement econòmic, especialment durant la primera dècada, en gran mesura associat a la construcció, juntament amb la baixa taxa de natalitat, va impulsar la necessitat d'importar mà d'obra estrangera.

En un lapse de 25 anys, la població estrangera a Espanya ha experimentat pràcticament un augment multiplicat per deu; passant de poc més de sis-cents mil el 1998 a assolir els sis milions l'any passat . Mentrestant, la població espanyola ha augmentat en 2,7 milions en aquest mateix període i ha arribat als 41,9 milions.

Aquesta transformació en lestructura demogràfica de la població espanyola és percebuda de manera diversa. Alguns la consideren com una oportunitat, ja que la incorporació d'aquestes persones ha contribuït al creixement econòmic, mentre que d'altres la veuen com una amenaça significativa.
 

Des d'una perspectiva sociològica, en certes ocasions, les persones amb menor nivell educatiu consideren els immigrants com a competidors en la recerca i el manteniment de l'ocupació. En l'àmbit polític, partits com Vox presenten aquest col·lectiu com la principal amenaça per a la seguretat, una afirmació que no donen suport a les dades, i com un desafiament per a la sostenibilitat dels serveis i ajudes socials, dels quals són grans beneficiaris, en detriment dels ciutadans nacionals.

Tot i això, es passa per alt el fet que els immigrants també són contribuents fiscals i que, a causa de la seva edat, utilitzen menys els serveis de salut i no perceben pensions. Els partits polítics que construeixen el seu discurs al voltant de la identitat són aquells que més emfatitzen la qüestió dels immigrants, i també s'hi inclouen alguns partits independentistes.

JUNTS I LA MIGRACIÓ

Actualment, no es té certesa sobre com gestionaria Junts la qüestió de la immigració. En cas d'una cessió immediata, aquesta responsabilitat recauria en el principal competidor, ERC, que actualment governa en solitari.

El que sí que sembla evident és que dins de l'independentisme català sorgeix una certa urgència davant el ràpid creixement del nombre d'immigrants. Aquest fenomen sembla generar preocupació, ja que es percep com un factor que podria restar possibilitats a l'èxit de l'anhelat referèndum d'independència, en cas que aquest arribés a fer-se.

Els immigrants arriben al principi com a estrangers, però amb el temps, molts i els seus fills adquireixen la nacionalitat i, per tant, el dret al vot. A les recents eleccions generals, el PSOE es va posicionar com el partit més votat a les quatre províncies catalanes, superant fins i tot ERC i Junts en nombre de vots a tota la comunitat.

Tot i això, a la ciutat de Barcelona, s'observa que el PSOE i Sumar van sumar més de la meitat dels vots del municipi, amb un 33,2% i un 16,9%, respectivament, en comparació del 10,3% de Junts i el 12,2% d'ERC. La combinació d'aquests dos partits independentistes gairebé no supera el suport obtingut pel PP (15,9%) i Vox (5,9%).