Barcelona trenca relacions amb Israel fins a un 'alto-el-foc' "immediat i permanent" a Gaza

El ple de maig de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat en la sessió d'aquest divendres trencar relacions institucionals amb Israel fins que decreti un 'alto el foc' "immediat i permanent" a la Franja de Gaza i llevant el bloqueig d'ajuda humanitària.

La proposició ha estat fruit d'un acord entre el govern municipal i BComú i inclou traslladar a Fira de Barcelona que no hagin pavellons del país hebreu o empreses que es lucrin de la guerra amb Palestina, fet que també defensarà ERC en un prec després de donar el seu suport a la mesura.

La segona tinenta d'alcalde, Maria Eugènia Gay, ha reivindicat la voluntat del govern perquè Barcelona contribueixi amb "veu ferma a la pressió internacional per a finalitzar aquesta massacre" i que, en les seves paraules, Israel freni l'ofensiva que està convertint Gaza en un cementiri.

Des de BComú, el seu líder Janet Sanz ha defensat que la proposta "no va d'ideologies, va de persones" i ha lamentat que la, al seu judici, rectificació de Collboni vagi tard i ha instat a l'alcalde a utilitzar la poderosa veu de Barcelona per a fer costat al poble palestí.

Per part seva, la líder de ERC, Elisenda Alamany, ha qualificat textualment el conflicte d'intolerable, injustificable i criminal: "El que està fent Netanyahu són crims de guerra, és un genocidi", i ha instat al govern que Israel deixi de participar en el Mobile World Congress i que el Port de Barcelona no permeti el pas de vaixells amb armament per al país hebreu.

Des de Junts, el regidor Damià Calvet ha criticat el "ball macabre d'Hamàs, Hezbollah i el govern de Netanyahu" si bé ha titllat de cínica la ruptura de relacions amb Israel per afeblir les institucions catalanes mentrestant, ha assenyalat, el Govern central les manté.

El portaveu del PP, Juan Milián, ha retret a les forces progressistes la seva "doble vara de mesurar" en la vulneració de drets humans al no condemnar a l'Iran i Veneçuela però sí a Israel, i ha sostingut que animar aquest tipus d'iniciatives allunya a Barcelona del seu paper de ciutat oberta i promotora de pau.

Finalment, el líder de Vox, Gonzalo d'Or, ha lamentat que s'utilitzi el ple amb propostes "carregades de biaix ideològic i d'una equidistància moral vergonyosa" quan el consistori no té competències internacionals i els seus veïns continuen sofrint problemes reals, en les seves paraules.

Port, Govern i Generalitat

El document signat pel PSC i els Comuns inclou implementar una clàusula d'obligació contractual que restringeixi, tant en contractes públics com a empreses municipals, les operacions amb companyies implicades en casos de vulneració de drets humans.

D'altra banda, a més de Fira, defensa traslladar al Port de Barcelona la necessitat d'adoptar mesures per a impedir que vaixells involucrats en el transport d'armes a Israel facin parada en l'enclavament.

També afegeix fer costat a totes les mesures europees dedicades a defensar els drets humans mitjançant sancions, embargaments i la ruptura de vincles d'Israel amb la Unió Europea, així com al reconeixement de Palestina com a Estat sobirà i membre de la ONU.

Finalment, el consistori haurà d'instar al Govern i a la Generalitat a dur a terme les accions necessàries per a pressionar al país hebreu perquè activi l''alto-el-foc', i al Congrés dels Diputats al fet que tramiti la proposició de Llei per a un embargament urgent d'armes.

Agermanament

Un altre dels punts inclosos en la proposta és la ruptura de l'acord d'agermanament amb Tel Aviv-Jaffa de 1998, que ja va ser invalidat durant el govern de la exalcaldesa Ada Colau (BComú) però que va ser restituït per Collboni després d'arribar a l'alcaldia.

Amb l'aprovació del text, Barcelona acorda per segona vegada trencar relacions amb Israel després de la iniciativa liderada pel govern de Colau al novembre de 2023, que en el seu moment va obtenir els suports del PSC i ERC però que mesos després va ser anul·lada per una decisió judicial.