Per què hi ha barris que guanyen el doble que altres i tu ho notes a la butxaca?

Això vol dir que, tot i que els ingressos bruts de les llars van augmentar, el poder adquisitiu real es va reduir, cosa que suposa un retrocés per a la capacitat de consum i benestar de les famílies barcelonines. Aquesta situació reflecteix un escenari econòmic complex, en què l’increment dels ingressos no és suficient per compensar l’encariment de la vida quotidiana, una dada crucial per als responsables de polítiques públiques i econòmiques.

La desigualtat econòmica entre barris s’intensifica i marca diferències profundes

Un dels aspectes més cridaners i preocupants de l’informe és la distribució desigual del creixement econòmic a escala de barri. Mentre alguns barris emblemàtics i de perfil més acomodat, com el Gòtic, el Raval i especialment les Tres Torres, van registrar increments en la renda per càpita superiors al 9%, altres barris amb un nivell socioeconòmic més baix, com la Clota, Can Baró, el Congrés, els Indians o Bon Pastor, amb prou feines van experimentar augments inferiors al 2,5%. Aquest contrast posa en evidència no només la persistència de desigualtats històriques a la ciutat, sinó també l’ampliació de la bretxa econòmica entre diferents àrees urbanes. En termes pràctics, això significa que els beneficis del creixement econòmic es concentren en zones ja privilegiades, mentre que els barris més vulnerables es mantenen estancats o milloren molt lentament, cosa que pot agreujar les tensions socials i econòmiques a la capital catalana.

Barcelona com a motor econòmic, però amb grans diferències respecte a Catalunya

L’informe també compara la renda disponible per càpita de Barcelona amb la mitjana de Catalunya i revela que la ciutat compta amb un nivell de renda un 20% superior al del conjunt autonòmic. L’any 2022, la RDLpc de Barcelona va ser de 22.994 euros, davant dels 19.237 euros de Catalunya. Això confirma el paper de Barcelona com a motor econòmic regional i centre d’activitat productiva i financera. Tanmateix, aquest avantatge econòmic de la ciutat contrasta amb les fortes disparitats internes i planteja el repte de com aconseguir un desenvolupament més equilibrat i just dins de l’àrea metropolitana i la regió. Les dades suggereixen que, tot i que Barcelona creix i acumula recursos, això no es tradueix necessàriament en benestar homogeni per a tots els seus habitants.

Canvis en les fonts d’ingressos: el paper decreixent de les prestacions socials

Pel que fa a la composició dels ingressos de les llars, l’informe destaca canvis importants el 2022. Les rendes mixtes, que inclouen ingressos per lloguers, dividends i altres ingressos no laborals, van augmentar un 10,1%, mentre que les remuneracions salarials, el principal component d’ingressos de la majoria de famílies, van pujar un 9,9%. En canvi, les prestacions socials, que inclouen subsidis, ajudes i pensions, van disminuir un 4,3%. Aquesta evolució mostra una major dependència dels ingressos derivats de la feina i la propietat, mentre que es redueix la funció redistributiva de l’Estat a través de les transferències socials. Això pot tenir un efecte negatiu sobre la cohesió social i el suport als col·lectius més vulnerables, i evidencia un possible debilitament de l’Estat del benestar i un augment de la desigualtat econòmica.

Barris i districtes extrems: entre l’opulència de les Tres Torres i la precarietat de Ciutat Meridiana

La desigualtat econòmica es fa encara més evident si s’analitzen les dades per barris i districtes. El barri amb la renda disponible per càpita més alta va ser les Tres Torres, amb una xifra de 41.430 euros, que supera en un 80% la mitjana de la ciutat. En canvi, Ciutat Meridiana és el barri amb menys renda, amb només 11.789 euros per càpita, cosa que representa només el 51% de la mitjana barcelonina. Aquesta diferència és alarmant i reflecteix realitats socials i econòmiques molt diferents dins d’una mateixa ciutat. A escala de districte, Sarrià-Sant Gervasi, amb una renda disponible de 35.062 euros, lidera amb una diferència del 52% sobre la mitjana de Barcelona. En canvi, Ciutat Vella i Nou Barris són els districtes amb menys renda disponible, amb valors al voltant dels 16.800 euros, que representen un 73% de la mitjana. Aquestes dades evidencien l’existència de centres de riquesa concentrada i zones amb dificultats econòmiques severes dins de Barcelona, un fenomen que qüestiona l’equitat i la cohesió social a la ciutat.

Abans d’impostos i transferències: la desigualtat encara més accentuada

L’informe també diferencia entre la renda primària per càpita, que és la renda abans d’impostos i transferències socials, i la renda disponible, que és la que queda després d’aquestes intervencions públiques. En aquesta anàlisi, la desigualtat encara s’accentua més. Les Tres Torres presenta una renda primària per càpita de 61.973 euros, més del doble que la mitjana de la ciutat, mentre que Ciutat Meridiana té només 11.681 euros, un 42% del valor mitjà. Aquesta dada demostra que la funció redistributiva de l’Estat a través d’impostos i prestacions socials redueix en part la bretxa, però no l’elimina, i que les desigualtats estructurals al mercat laboral i la propietat d’actius continuen sent molt elevades.

Disparitats extremes en seccions censals: fins a cinc vegades de diferència

Quan l’anàlisi es fa a escala més detallada, en seccions censals, les diferències són encara més extremes. La secció censal amb menys renda disponible està ubicada al barri del Besòs i el Maresme, amb una renda per càpita d’aproximadament 9.500 euros, mentre que la secció censal amb més renda és al barri de Pedralbes, amb més de 43.000 euros, cosa que significa que la renda disponible allà és fins a cinc vegades superior. Aquesta enorme disparitat posa en evidència la concentració espacial de la riquesa i la pobresa dins de la ciutat i planteja reptes importants per a les polítiques urbanes i socials que busquen reduir aquestes diferències i garantir una distribució més justa del benestar.

Un desafiament per a les polítiques públiques: abordar la desigualtat creixent a Barcelona