L'habitatge protegit a Barcelona, a examen: la nova proposta que ho canvia tot

L'Ajuntament de Barcelona ha posat sobre la taula una modificació important en la normativa que regula la construcció d'habitatge protegit a la ciutat. L'objectiu és trobar un equilibri entre la promoció immobiliària i l'accés a l'habitatge assequible, ajustant l'obligació del 30% de reserva per a habitatge protegit en determinades operacions urbanístiques.

La proposta, que encara està en fase d'anàlisi i debat, planteja canvis significatius en els llindars mínims de superfície construïda que activen aquesta obligació, a més d'incorporar mecanismes de flexibilitat i compensació per als promotors.

Nous criteris per a rehabilitacions i construccions

Fins ara, la normativa exigia destinar un 30% de les noves promocions a habitatge amb protecció oficial en rehabilitacions a partir dels 600 metres quadrats de sostre construït. Amb la nova proposta, aquest llindar s'elevaria als 1.500 metres quadrats, sempre que es tracti d'immobles sotmesos a una rehabilitació integral.

Un dels aspectes més rellevants és que es tindrà en compte si l'edifici està dividit en diferents propietats (el que es coneix com a divisió horitzontal), una situació molt habitual al parc d'habitatges de Barcelona i que, fins ara, generava dificultats legals i operatives per a aplicar la norma.

A més, es contempla una exempció temporal per als edificis que ja hagin estat rehabilitats en l'última dècada, evitant que una mateixa finca hagi d'assumir novament la càrrega de generar habitatge protegit en un curt termini de temps.

Per a obra nova i ampliacions: es manté el llindar actual

Quant a les noves construccions, ampliacions o substitucions d'edificis, l'exigència del 30% es mantindria per a aquells projectes que superin els 600 metres quadrats de sostre construït, tal com estableix la normativa vigent.

Això significa que la proposta no elimina el principi general de reserva d'habitatge protegit, sinó que busca ajustar-ho a casos en els quals la viabilitat tècnica i econòmica sigui raonable, especialment en processos de rehabilitació complexos.

Exempcions normatives i fórmules de compensació

Un dels punts més innovadors de la proposta és la inclusió d'exempcions normatives que aporten major flexibilitat als promotors. En lloc de construir obligatòriament els pisos protegits dins del mateix edifici que s'està promovent, es permetrà:

• Traslladar aquesta obligació a altres solars o pisos buits dins del mateix barri.
• Abonar una quantitat econòmica a l'Ajuntament, que es compromet a destinar aquests fons a la construcció d'habitatge públic en la mateixa zona.

Aquesta mesura, segons fonts del consistori, pretén agilitar la producció d'habitatge assequible, evitant bloquejos o demores en projectes privats que, en moltes ocasions, no poden complir la norma per limitacions arquitectòniques o urbanístiques.

Canvis legislatius necessaris

Per a implementar aquests canvis, l'Ajuntament de Barcelona hauria de modificar l'article 73 de la Carta Municipal, que és la norma que actualment regula la reserva de sòl per a habitatge protegit en el terme municipal.

Aquest article ha estat objecte de debat polític i social des que es va implantar l'obligació del 30% en 2018. Encara que la mesura es va concebre com una eina potent per a frenar l'especulació i facilitar l'accés a l'habitatge, en la pràctica ha generat tensions amb el sector immobiliari i ha resultat difícil d'aplicar en molts casos.

Una cerca de consens en un context d'emergència habitacional

Amb aquesta proposta, l'Ajuntament busca revisar i adaptar la normativa sense renunciar als objectius de justícia social i dret a l'habitatge. La idea és avançar cap a un model més realista, operatiu i eficaç, que permeti augmentar l'oferta de pisos protegits sense paralitzar la inversió privada ni alentir la regeneració urbana.

El debat ara es trasllada al pla polític i ciutadà. S'espera que en els pròxims mesos s'obri un procés participatiu per a recollir aportacions i aconseguir un consens ampli que permeti que Barcelona continuï sent una ciutat accessible, sostenible i socialment equilibrada.