Collboni adverteix a Airbnb: “Actuarem de manera contundent si s'incompleix la llei”

La relació entre l'Ajuntament de Barcelona i Airbnb travessa el seu moment més tibant. L'alcalde Jaume Collboni ha llançat aquest dimarts un seriós avís a la plataforma de lloguer turístic: si persisteix l'incompliment de la normativa municipal, s'actuarà “de manera molt més contundent”, sense descartar la via judicial.

“Ningú està per sobre de les lleis ni de la voluntat democràtica d'una ciutat per a decidir quin model d'habitatge o turisme vol defensar”, ha assegurat Collboni després de reunir amb el director general d'Airbnb per a Espanya i Portugal, Jaime Rodríguez de Santiago. Acompanyat pels tinents d'alcalde Laia Bonet i Jordi Valls, l'alcalde ha deixat clar que l'Ajuntament utilitzarà “tots els instruments civils, penals o administratius” al seu abast per a frenar els lloguers il·legals.

Una oferta de diàleg enmig de la tensió

Malgrat el to ferm, Collboni ha assegurat haver plantejat a la plataforma la possibilitat de negociar un nou conveni de col·laboració, que substitueixi a l'acord signat en 2018 i que ja ha caducat. Aquest nou marc, ha explicat, incorporaria els canvis legislatius que entraran en vigor l'1 de juliol, com la posada en marxa d'un registre estatal i públic d'habitatges d'ús turístic, aprovat recentment en el Congrés.

La intenció de l'Ajuntament és que aquest nou acord tingui una vigència clara: fins a novembre de 2028, data en la qual el consistori ha anunciat que deixarà de renovar les més de 10.000 llicències de pisos turístics vigents. Segons Collboni, “pensem que és millor que ens entenguem i col·laborem a combatre la il·legalitat, però si no hi ha avanços, aplicarem les sancions corresponents”.

Malestar per la “actitud” d'Airbnb

La reunió amb Rodríguez de Santiago no ha deixat satisfet a l'equip municipal. Collboni ha denunciat un “empitjorament” de l'actitud de la companyia, al·ludint a mètodes de gestió que va qualificar de “arcaics”, com el requeriment de cartes certificades enviades a Irlanda per a poder tramitar la retirada d'anuncis il·legals.

“Aquest tipus de tàctiques dilatòries ja no tenen cabuda. Estem en un altre moment. El que abans podia ser acceptable, ara no ho és. L'actitud d'Airbnb ha canviat i no per a bé”, ha afirmat l'alcalde.

Airbnb respon: “Ens usen com a boc expiatori”

Per part seva, Jaime Rodríguez de Santiago, màxim responsable d'Airbnb a Espanya i Portugal, va lamentar abans de la trobada que l'Ajuntament utilitzi a la plataforma com a “boc expiatori” en el debat sobre l'accés a l'habitatge. Segons les seves dades, els anuncis de pisos turístics a la ciutat s'han reduït un 50% en els últims cinc anys, mentre que el turisme ha continuat creixent i els problemes d'accés a l'habitatge persisteixen.

Des d'Airbnb insisteixen que ja han retirat els 800 anuncis que el consistori considerava il·legals i afirmen haver continuat col·laborant més enllà del venciment del conveni de 2018. A més, reclamen que s'obri un debat seriós i coherent sobre el model turístic de la ciutat i el paper del lloguer de curta durada.

Rodríguez va defensar que “eliminar aquesta activitat no és proporcional ni coherent” i que organismes de competència europeus també s'han pronunciat en contra de prohibicions totals, advocant per regulacions més equilibrades.

Una política contradictòria?

Airbnb també ha qüestionat el que considera una contradicció del model turístic municipal. Mentre s'endureixen les restriccions al lloguer vacacional, l'Ajuntament impulsa l'obertura de 5.000 noves habitacions d'hotel a la ciutat i 15.000 més en la seva àrea metropolitana. La companyia considera que aquestes decisions desvirtuen el discurs oficial contra el turisme massiu.

Així mateix, sostenen que les mesures restrictives no han resolt el problema d'accés a l'habitatge. Des de 2014 —quan van començar a aplicar limitacions al lloguer turístic—, els preus del lloguer han pujat un 70%, i els de compra, un 60%. Segons Airbnb, per cada habitatge d'ús turístic, hi ha vuit desocupades que no s'han posat a la disposició del mercat residencial.

Rumb a Brussel·les i nova legislació

En paral·lel, Barcelona ha mostrat a Brussel·les el seu suport a una nova regulació europea que distingeixi entre lloguers professionals i lloguers esporàdics en l'habitatge habitual, una fórmula que la plataforma defensa com un model més just i menys lesiu per al mercat. No obstant això, la legislació municipal vigent prohibeix fins i tot el lloguer puntual de la residència principal, la qual cosa, segons la plataforma, contradiu les directrius europees i penalitza als residents.

Un conflicte en ple canvi de paradigma

En definitiva, l'enfrontament entre Barcelona i Airbnb s'emmarca en el que Collboni ha descrit com un “canvi de paradigma”. A partir de l'1 de juliol, les ciutats disposaran de noves eines legals per a controlar l'activitat turística il·legal, i l'Ajuntament de Barcelona sembla decidit a usar-les amb contundència.

La plataforma, mentrestant, insisteix en la seva voluntat de diàleg i col·laboració, però exigeix un marc normatiu realista que no criminalitzi el lloguer de curta durada ni als qui l'utilitzen com una via complementària d'ingressos.

El desenllaç encara està per escriure, però l'advertiment de l'alcalde és clara: “Barcelona no permetrà que s'infringeixi la llei. Actuarem amb tota la força jurídica que tinguem a la nostra disposició”.