El model Superilla podria generar desigualtats si no s'adapta a tota la ciutat

Un nou estudi dels geògrafs Lluís Frago i Alejandro Morcuende, de la Universitat de Barcelona, ha posat en dubte si el model de la Superilla, el popular projecte urbà a Barcelona, realment pot resoldre els grans desafiaments ambientals i socials de la ciutat. Encara que la Superilla té com a objectiu millorar la sostenibilitat i la qualitat de vida, els investigadors assenyalen que no està tenint en compte com afecta a la ciutat en el seu conjunt, sinó només a alguns barris.

Barcelona és coneguda a tot el món per ser una ciutat que promou models urbans sostenibles. El projecte Superilla cerca fer els carrers més segurs per als vianants, reduir el trànsit i crear més espais oberts. Aquest model ha despertat l'interès d'altres ciutats internacionals com Viena, Rotterdam i Los Angeles. No obstant això, l'estudi dels investigadors de la UB convida a reflexionar sobre com aquest model pot evolucionar per a abordar millor els problemes socials i ambientals de tota la ciutat.

L'enfocament local pot no ser suficient. Els autors de l'estudi argumenten que el model Superilla s'ha centrat molt a millorar la vida en barris específics sense tenir en compte com això afecta a la ciutat en el seu conjunt. Aquesta perspectiva limitada es diu "localcentrisme", la qual cosa significa que s'estan fent canvis sol a nivell de barri, sense veure la ciutat com un tot. El cas més clar d'això és el districte de l'Eixample, on les mesures de la Superilla s'han implementat amb èmfasi a millorar la qualitat de vida residencial i ecològica. Tanmateix, això ha afectat altres sectors de la ciutat com el comerç, el transport i la restauració.

Tres problemes amb el model Superilla

Frago i Morcuende identifiquen tres problemes principals amb la implementació de la Superilla. El primer la Fragmentació territorial: En centrar només en certs barris, el model podria augmentar les diferències entre les diferents zones de la ciutat, creant una urbanització més desigual. El segon en accions locals amb impacte limitat: A pesar que el projecte busca combatre problemes globals com el canvi climàtic, les seves mesures estan massa centrades en àrees petites i no tenen suficient abast per a abordar problemes més grans. I finalment la priorització del residencial: El model posa molt èmfasi en la funció residencial de la ciutat, deixant en segon pla altres aspectes com el comerç o el transport. Això podria reduir la diversitat i la vitalitat urbana.

Un model que necessita repensar

L'estudi reconeix que és important prendre mesures per a afrontar els problemes ambientals, com la contaminació. No obstant això, suggereix que l'enfocament actual del projecte Superilla podria beneficiar de ser més flexible i de integrar en un pla més ampli per a tota la ciutat.

Frago i Morcuende proposen que, en lloc de fer intervencions puntuals, seria millor pensar en una planificació urbana que abasti tota la ciutat, amb polítiques coordinades que abordin els grans reptes globals de manera més efectiva.

Conclusió: repensar el futur de Barcelona

Els investigadors conclouen que el model Superilla hauria de adaptar a una visió més àmplia que tingui en compte les necessitats de tota la ciutat i no sols d'alguns barris. Aquesta visió metropolitana podria ajudar a Barcelona a enfrontar millor als desafiaments globals mitjançant una planificació més integrada i sostenible.