L'Arquebisbat de Barcelona acusa l'Ajuntament de "ridiculitzar" a la Verge

La diòcesi denuncia l'ús de formes religioses per a "ridiculitzar" la figura de la patrona de la ciutat, mentre l'Ajuntament defensa el cartell com una obra artística "molt viva"

|
La actriz Emma Vilarasau, el alcalde de Barcelona Jaume Collboni y el artista Lluís Danés junto al cartel de la Mercè 2025 durante su presentación la semana pasada
El cartell de la Mercè ha aixecat polèmica per "vulnerar sensibilitats" religioses

 

L'Arquebisbat de Barcelona ha denunciat aquest dimarts que el cartell oficial de la festa major de la Mercè 2025 utilitza formes religioses de manera "irreverent", amb la intenció de "ridiculitzar" la imatge de la Mare de Déu, patrona de la ciutat. L'obra, dirigida per l'escenògraf Lluís Danés, inclou referències visuals a un retaule barroc i una corona que, segons la diòcesi, al·ludeixen directament a la figura mariana.

Encara que l'Arquebisbat accepta que l'Ajuntament vulgui donar un to exclusivament laic a la celebració, ha manifestat la seva "sorpresa" per la reiterada inclusió d'elements religiosos en els cartells de cada edició. En el seu comunicat, la institució eclesiàstica subratlla que "en democràcia han de respectar els sentiments del proïsme", i considera que aquest tipus de representacions vulneren la sensibilitat dels qui veneren a la Verge.

Reivindicació de l'origen religiós de la festa

La diòcesi ha recordat que la festivitat de la Mercè té un origen profundament religiós, remuntar a l'any 1218, quan es va fundar l'Ordre de la Mercè en un acte celebrat en la catedral de Barcelona amb el suport del rei Jaume I i del bisbe Berenguer de Palou. En aquest context, l'Arquebisbat ha expressat el seu desig que la Missa pontifical sigui inclosa enguany en el programa oficial d'actes, com a reconeixement a la dimensió espiritual de la celebración3.

Per part seva, l'Ajuntament ha defensat el cartell com una obra "molt viva" i representativa de les arts escèniques, sense intenció d'ofendre. No obstant això, la controvèrsia ha reobert el debat sobre els límits entre l'expressió artística, la tradició religiosa i el respecte institucional.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA