A Barcelona, el bus espera al turista, però deixa tirat al local

Mentre el transport públic de Barcelona bat rècords d'usuaris cada mes, l'estiu torna a evidenciar una desigualtat persistent: la prioritat de servei s'orienta cap al turisme, en detriment dels qui viuen i treballen a la ciutat. Agost, amb les seves onades de calor i el seu aparent descens d'activitat, porta amb si una reducció significativa de freqüències en les línies d'autobús de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), afectant especialment la població local.

Línies com la 33, que connecta Zona Universitària amb la Verneda, passen d'una freqüència de cinc minuts en hora punta a quinze durant aquest mes. Altres rutes que s'allunyen del centre, com la 63 (fins a Sant Joan Despí) o la 67 (fins a Cornellà), superen els trenta minuts d'espera. En canvi, les línies que recorren zones turístiques —com les que van al Park Güell o a les platges— reben reforços específics, amb més vehicles o unitats articulades, segons ha informat TMB.

Aquest desequilibri no és casual. El Pla d'actuació del Consorci Turisme de Barcelona per a 2025 prioritza la promoció cultural i l'experiència del visitant, amb una inversió de més de 50 milions d'euros. Encara que es parla de sostenibilitat i de “posar a les persones en el centre”, els ajustos operatius mostren una realitat diferent: el servei s'adapta més a la demanda turística que a les necessitats quotidianes dels qui continuen treballant a l'agost.

La situació s'agreuja en els barris perifèrics, on les esperes prolongades i les aglomeracions dins dels vehicles contrasten amb la fluïdesa de les línies turístiques. Mentrestant, des de TMB s'assegura que la reducció del servei aquest estiu ha estat menor que la de l'any passat, encara que els horaris actuals s'assemblen més als de caps de setmana o festius.

La paradoxa és evident: en una ciutat que busca un model turístic més equilibrat, els ajustos en el transport públic continuen beneficiant al visitant ocasional per sobre del resident habitual. En paraules del propi sector turístic, “no pot haver-hi turisme sostenible sense amfitrions feliços de viure on viuen”. Però a l'agost, sota el sol i esperant l'autobús, la felicitat sembla estar en una altra parada.