El Port Olímpic converteix les seves aigües en un santuari amb més de 100 espècies recuperades
La instal·lació d'esculls artificials, gaviones i la naturalització del dic ha permès la proliferació de fauna i flora autòctona en tot just un any
Un any després de la instal·lació dels primers esculls artificials, el Port Olímpic de Barcelona s'ha consolidat com un espai de referència en regeneració marina i sostenibilitat. Les estructures, fondejades en la primavera de 2024, estan completament colonitzades per algues i espècies marines, i han servit de refugi i zona de cria per a més d'un centenar d'espècies en el litoral barceloní.
Entre les espècies identificades es troben invertebrats com a mol·luscos, crustacis i esponges, així com peixos de les famílies dels lábridos, blénnidos o espáridos. La naturalització del Dic d'Abric i la immersió de 20 gaviones amb petxines de mol·luscos també han afavorit la proliferació de fauna i flora autòctona. Amb aquestes mesures, el Port Olímpic, gestionat per Barcelona de Serveis Municipals (BSM), reforça la seva aposta per la biodiversitat marina.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va destacar que la ciutat “sempre ha estat lligada a la mar” i que la recuperació del litoral és una prioritat en la transformació del port. El seguiment científic del projecte el lidera la Fundació Barcelona Zoo, amb la col·laboració de l'Institut de Ciències de la Mar (CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech (UPC).
A més de la regeneració marina, el Port Olímpic impulsa mesures de sostenibilitat. S'han instal·lat quatre pèrgoles amb més de 1.500 panells fotovoltaics que generaran 620 kW d'energia renovable, destinada també a altres equipaments de BSM mitjançant autoconsum compartit. En l'àmbit de la mobilitat marítima, el port compta amb dos punts de recàrrega ultraràpida de Endolla Barcelona per a embarcacions elèctriques, que funcionen amb energia renovable de proximitat.
El procés de transformació inclou així mateix la substitució dels antics pantalans de formigó del Moll de Xaloc per estructures flotants més resilients al canvi climàtic. Aquestes actuacions es completen amb estratègies d'economia circular, com l'ús de materials de ecodiseño, una xarxa d'aigües freàtiques per a reduir el consum d'aigua potable o l'aprofitament d'aigua de mar en sistemes de climatització i ventilació.
Escriu el teu comentari