El repte urbà de Barcelona: eficiència i confort per a residents, caos i embussos per als qui vénen de fora

El debat sobre la mobilitat a Barcelona continua més viu que mai. La seu de Foment del Treball va acollir recentment un debat en el qual van participar la primera tinenta d'alcaldia i responsable de Mobilitat, Transport i Transició Ecològica de l'Ajuntament, Laia Bonet, i el president del #RACC, Josep Mateu, sota la moderació de la periodista Gloria Marín. Durant més d'una hora, es van posar sobre la taula els avanços reeixits en els últims anys, però també les profundes dificultats que afronta la ciutat per a convertir en un referent europeu de mobilitat sostenible.

Una ciutat en màxims d'activitat i desplaçaments

Mateu va obrir el debat recordant que Barcelona es troba en un moment de “màxims”: màxima població activa, màxim turisme, màxima activitat econòmica i, en conseqüència, màxima mobilitat. Al seu judici, la ciutat ha millorat en aspectes com la seguretat viària, amb menys accidents i normes de circulació que s'han normalitzat, com les zones 30. També va destacar que Barcelona és, en general, una urbs còmoda per a caminar i amb un transport públic ben valorat.

No obstant això, va llançar un avís: la congestió en els accessos continua sent el gran taló d'Aquil·les. "El problema no és la gent de la ciutat, sinó els que vénen i surten cada dia", va assenyalar. Cada jornada, més de tres milions de vehicles circulen per l'àrea metropolitana, generant un alt percentatge de les emissions contaminants i amb grans problemes en els accessos a la ciutat. 

Rècord de transport públic, però amb reptes pendents

La visió de Bonet va ser més optimista. La responsable municipal va subratllar que el transport públic de Barcelona viu un moment històric: en 2024 es van registrar 684 milions de viatges amb metro i autobús, una xifra equivalent al fet que tota la població de la ciutat utilitzés cada dia el metre. A més, els nivells de satisfacció dels usuaris se situen per sobre del notable, una dada poca comuna en els serveis públics.

El repartiment modal és eloqüent: un 42% dels desplaçaments a la ciutat es fan a peu, un 34% en transport públic i només un 13% amb cotxe privat. El problema, va reconèixer Bonet, apareix en la mobilitat de connexió amb la resta de la metròpolis: "Els que vénen de fora continuen entrant amb cotxe perquè no tenen alternatives igual de potents". Unes paraules que van directament dirigides a la falta de fiabilitat del sistema de Rodalies.

Per a mantenir el bon funcionament intern, l'Ajuntament aposta per més carrils bus, ampliació de voreres i reducció progressiva de carrils de trànsit convencional. Bonet va defensar que les pacificacions urbanes han arribat per a quedar, encara que va admetre que han de fer "d'acord amb la realitat de cada barri" i sempre garantint el pas del transport públic. Mai excloent al bus dels veïnats.

Superilles, càrrega, descàrrega i veïnats

Un dels punts més polèmics va ser l'impacte de les superilles. Per a Mateu , aquestes transformacions generen una millora estètica i de qualitat de vida per als qui viuen dins d'elles, però afecten negativament la mobilitat dels barris confrontants. A més, va denunciar que s'han convertit en zones problemàtiques per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, amb furgonetes ocupant espais dissenyats per a altres usos.

També va alertar de la transformació social d'alguns barris: "Es va qui vivia allí i arriben persones de fora que compren i canvien el barri. Els locals es traspassen i la gent es va". Enfront d'això, Bonet va replicar que les pacificacions no són un invent recent, sinó una política desenvolupada a Barcelona des de la recuperació democràtica, i que el veritable repte està en com s'apliquen, no en si han de fer.

El paper dels aparcaments dissuasius

Tots dos ponents van coincidir que els aparcaments dissuasius són una peça clau per a reduir l'entrada de cotxes a la ciutat. Mateu va reclamar lideratge clar de l'Ajuntament de Barcelona per a coordinar aquests projectes amb la Generalitat, l'Àrea Metropolitana i Adif, i va denunciar que alguns exemples, com el de Martorell, no han funcionat per falta de coordinació i per polítiques de preus incoherents.

Bonet va respondre que el consistori no pot finançar aparcaments en tota la corona metropolitana, però sí que col·laborar en projectes pròxims a nodes de transport. A més, va defensar que els pàrquings existents a la ciutat són "un tresor" en una urbs compacta i que han de dotar de nous usos: recàrrega d'elèctrics, distribució d'última milla, serveis de renting o informació digitalitzada sobre la disponibilitat de places.

Rodalies, la gran assignatura pendent

El debat no podia obviar l'estat de les rodalies, considerat per tots com l'element més deteriorat del sistema de transport metropolità. Bonet va admetre que la falta d'inversió durant anys ha llastrat greument la xarxa, encara que va assegurar que ara s'estan destinant més recursos i que el repte immediat és reduir les incidències i millorar la informació a l'usuari mentre duren les obres.

Mateu va ser més crític: "Ni en deu anys estarà solucionat. El pla 26-30 va molt mal i preocupa. L'usuari no sap el que li ve damunt", va afirmar, reclamant transparència i realisme en els terminis.

Bicicletes i patinets: consolidació i límits

Quant a la mobilitat ciclista, Bonet va destacar que la xarxa de carrils bici ja supera els 270 quilòmetres i que el servei de Bicing va aconseguir els 100 milions de viatges, amb noves estacions i més bicicletes elèctriques. A més, va defensar que la prioritat és garantir la seguretat, traslladant carrils de la vorera a la calçada i segregant-los.

Mateu, en canvi, va qüestionar l'excés d'espai destinat a bicicletes i patinets, quan el seu ús real és molt de menor que el del transport públic. Va advocar per fer-los més segurs i connectats, però sense sobredimensionar el seu paper.

Amb vista al futur: Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030

Mirant al futur, el president del #RACC va reclamar un consens social i tècnic per a decidir quin tipus de ciutat vol ser Barcelona, "amb criteris experts i amb sostenibilitat compatible amb el progrés econòmic".

Bonet va respondre que el nou Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030 ja incorpora aquesta pluralitat de mirades, i que l'objectiu és transferir 250.000 desplaçaments diaris del vehicle privat al transport públic. Per a això, serà indispensable millorar rodalies, interurbans i aparcaments dissuasius, a més de continuar invertint amb metro i bus.

“Mobilitat és qualitat de vida”

L'acte va ser clausurat per la vicepresidenta de Foment , Mar Alarcón, qui va recordar que la mobilitat no és només una qüestió d'infraestructures, sinó de salut, qualitat de vida, economia i justícia social. Va reivindicar la necessitat de compatibilitzar sostenibilitat i progrés: "És impossible avançar cap a una ciutat habitable i connectada si no fem compatible la mobilitat amb el progrés econòmic".