La història parla: El Parlament de Catalunya revela els seus secrets

 En travessar el seu llindar, el visitant no sols ingressa en un edifici institucional; es capbussa en el passat, aterrant, potser, l'any 1932. En les seves escalinates, gairebé se sent la presència dels testimonis de la primera sessió, els polítics que van forjar la Catalunya moderna.

No obstant això, en lloc d'observadors polítics i corresponsals, els protagonistes i testimonis principals són els propis ciutadans. Aquest dia és molt més que una simple jornada de portes obertes: és una lliçó magistral d'història i l'oportunitat d'accedir a detalls que sovint escapen als mitjans. És el moment en què les habituals tensions i debats donen pas al relat èpic sobre la destinació i les múltiples vides d'aquest singular palau.

Les llegendes del passat

Entre els visitants es troben tant els apassionats per la història política catalana com aquells captivats per la seva arquitectura única, els seus opulents interiors i les llegendes del passat. Aquest recorregut guiat de gairebé dues hores, enriquit amb material audiovisual i documents històrics, il·lumina el camí del parlamentarisme a Catalunya i la trajectòria camaleónica del propi edifici.

El Palau amb el segell de la història

La vida de l'edifici és un mirall de la història de Catalunya, marcada per profundes transformacions. Originalment, va ser concebut com l'Arsenal de la fortalesa de la Ciutadella, erigida entre 1716 i 1748. En 1869, va ser cedit a la ciutat pel general Prim per a convertir-lo en parc públic.
Després de l'Exposició Universal de 1888, l'arquitecte Pere Falqués el va restaurar minuciosament amb la intenció de convertir-lo en residència de la família reial. 

Falqués va obrir balcons, va decorar la façana amb esgrafiats i va transformar el pati central en una escala d'honor de marbre, adornant sales interiors per a crear un saló del tron i un saló de festes. Destaquen els detalls ornamentals, inspirats en l'Òpera de París: escuts, ferratges i cassetonats de gran riquesa.
Finalment, la reina regent María Cristina va declinar la cessió. Així, en 1900, l'edifici va ser destinat a Museu Municipal d'Art. Per a acollir les col·leccions, es van afegir les dues ales laterals, inaugurades en 1915.

El canvi definitiu va arribar en 1932, després de la proclamació de la Segona República. Una reforma ho va adaptar per a albergar el Parlament de Catalunya, convertint l'antic saló del tron en l'emblemàtic Saló de Sessions i les sales d'oci a les Sales de Passos Perduts. Va ser llavors quan l'escut dels Borbons va ser substituït pel de Catalunya .

Després de la Guerra Civil, l'edifici es va convertir en caserna i després en Museu d'Art Modern. Va recuperar la seva funció parlamentària amb l'arribada de la democràcia, celebrant la seva primera sessió el 10 d'abril de 1980. En 2004, amb el trasllat del Museu, l'edifici es va dedicar per complet a la seva funció legislativa. L'11 de setembre de 2012, es va recuperar un gest històric en col·locar de nou l'emblema de la Generalitat de Catalunya sobre l'escut de Felip V en la façana principal.

Elegància i detall

L'edifici, el nom oficial del qual és Palacio, irradia noblesa en cada racó. Els visitants no aparten les seves cambres ni els seus ulls del sostre, i és que la cervicalgia és un risc real davant tanta bellesa. L'opulència del decorat, el joc d'estils, els intricats dibuixos i les yeserías són fascinants.

En el Saló de Sessions, la qual cosa va ser en el seu moment el saló del tron, el públic observa cada seient amb deteniment. Les grans columnes de marbre amb capitells jònics de bronze sostenen l'entaulament.

La il·luminació és espectacular: els seus tres imponents llums d'aranya són veritables joies artístiques. Un altre detall que crida l'atenció és l'antic rellotge que presideix la sala, un símbol que el valor resideix en la història i en la perdurabilitat, més enllà de la modernitat.

Les Sales de passos perduts, bessones i majestuoses, estan connectades pel creuer central sota la cúpula.
Destaca el Saló Rosa, batejat així pels seus pilars de marbre rosat, i el Saló Gris. El Saló dels Candelabros, per part seva, impressiona amb els seus vuit grans candelabros i una volta decorada amb casetones i figures al·legòriques en trompe-l'oeil.

Fins i tot el pati, cobert per Falqués, alberga una monumental escala de marbre amb una claraboia de vitralls que, en un bell tribut als antics pescadors de la Ribera, inclou subtils siluetes de peixos.
 

Una conquesta històrica : el rol de la dona

Un dels moments més reveladors de la visita és el relat sobre el dret al vot i la participació de les dones. La informació sobre l'absència total de diputades en les primeres assemblees convida a una profunda reflexió. El guia subratlla com aquella equiparació de drets, que en el segle passat semblava complexa, ha triomfat.

Avui, el Parlament de Catalunya e sun dels pocs en el món que presumeix d'una majoria de representació femenina, un motiu d'especial orgull.

El contacte inesperat

Per a culminar l'experiència, es permet als convidats fotografiar al costat de la bandera, un lloc habitual per a les delegacions, i es projecten metratges de la crònica de les primeres sessions. És inevitable sentir que Lluís Companys i Francesc Macià estarien avui aquí, al costat dels visitants, orgullosos que la seva obra parlamentària continua viva i determinant la vida de milions de catalans.

I encara que avui no hi ha sessions oficials ni debat d'iniciatives, als assistents els esperava una trobada singular. Aquells als qui només havien vist per televisió, saludaven personalment als visitants. Durant aquesta jornada van estar presents el president del Parlament, Josep Rull, i els secretaris primer i segon de la Mesa, Glòria Freixa i Juli Fernàndez, saludant als assistents. Molts van aprofitar l'oportunitat per a sol·licitar una fotografia amb els seus representants.

Segurament, aquesta visita guiada també entrarà en els arxius de la història del Parlament per a les futures generacions.