Premis Goya a Barcelona: l'orgull d'obrir les portes de casa

El pròxim 28 de febrer, Barcelona es tornarà a vestir de gala per rebre la gran festa del cine espanyol. Però aquesta no és només una cita de catifes vermelles i focs enlluernadors; és el retorn de l'Acadèmia a una ciutat que respira cinema als seus carrers, als seus estudis de doblatge i a les seves sales de muntatge. És una edició que celebra una indústria que ha canviat, en una Barcelona que també s'ha transformat, però que manté intacte el seu ADN creatiu.

Els guardians de l'autenticitat

Sovint, el públic es queda amb la imatge de l'actor o la visió del director. Tanmateix, la vertadera ànima d'una pel·lícula —aquella que la fa vibrar, sonar real i sentir-se sincera— resideix en mans que poques vegades surten a les portades. Són els experts en maquillatge, perruqueria, so, muntatge i molt més.

Per a professionals com Andrés Gil, que els Goya se celebrin a Barcelona no és només una qüestió de logística: és un acte de justícia poètica. En l'entrevista per a Catalunya Press ha esmentat: "Per a mi és molt emocionant perquè és casa meva", afirma Gil. "Barcelona va ser una ciutat capdavantera en el desenvolupament de la indústria cinematogràfica ja des de finals de la dictadura. Aquesta ocasió ens ha de servir per reprendre la voluntat de voler estar tots en el mateix vaixell".
 

L'odissea tècnica i "filosòfica" de "La sociedad de la nieve"

El treball d'aquests artesans del cinema va quedar immortalitzat en la passada edició amb l'èxit rotund de "La sociedad de la nieve". No va ser només un repte tècnic; va ser una immersió profunda liderada per Juan Antonio Bayona. 

Gil recorda com el director no només donava instruccions tècniques, sinó que compartia "decisions filosòfiques" sobre la vida, la mort i el transcendent perquè el muntatge reflectís l'angoixa real dels Andes. Aquest esforç, que va portar la paciència al límit, és el que permet que l'espectador senti el fred als ossos des de la comoditat de la butaca.

L'arribada dels Goya a Barcelona

És també un missatge. En paraules dels propis protagonistes, la cultura s'enriqueix com més mirades i sensibilitats la componen. Que Barcelona aculli la representació del cinema produït a tota Espanya no fa més que engrandir la indústria. Avui, la indústria es troba en una cruïlla. Amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial, que es presenta tant com una eina decorativa com un desafiament ètic, el "gran art" busca nous camins. En aquest context, el valor de l'humà —l'ull del muntador, la sensibilitat del tècnic de so, la mà del maquillador— esdevé més crucial que mai. Els Goya a Barcelona no són només un lliurament de premis; són el reconeixement a aquests treballadors que, darrere de la càmera, asseguren que cada fotograma sigui vertader.