El TSJC anul·la dues taxes clau a autocars turístics de l'Ordenança Fiscal de Barcelona
La sentència núm. 434/2026, dictada per la Sala contenciosa administrativa (Secció Primera), declara nul·les dues de les noves taxes introduïdes pel consistori en 2024.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment el recurs presentat per la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV) contra l'Ordenança Fiscal 3.12 de l'Ajuntament de Barcelona, que regula l'estacionament i la gestió d'autocars turístics a la ciutat. La sentència núm. 434/2026, dictada per la Sala contenciosa administrativa (Secció Primera), declara nul·les dues de les noves taxes introduïdes pel consistori en 2024 en considerar que la seva creació vulnera la normativa vigent.
La fallada manté la major part de l'ordenança, inclòs l'increment del 12% de la taxa d'estacionament en la denominada Zona Bus, però invalida els gravàmens associats a la tramitació de permisos i reserves prèvies per a l'accés d'autocars a determinats espais de la ciutat.
El tribunal anul·la dues taxes del sistema de control d'autocars
La resolució judicial invalida dues de les figures tributàries introduïdes per l'Ajuntament de Barcelona en la modificació aprovada el 20 de desembre de 2024.
En primer lloc, el tribunal declara nul·la de ple dret la taxa per la tramitació del permís diari o autorització per a utilitzar la Zona Bu#s i la plataforma logística del Park Güell. La sentència conclou que la regulació d'aquest pagament no compleix els requisits legals necessaris per a la seva creació.
Així mateix, el TSJC també anul·la la taxa per la tramitació de la reserva prèvia d'un espai d'estacionament en els denominats entorns singulars, àrees d'elevada pressió turística on el consistori havia implantat un sistema de gestió anticipada de places per a autocars.
La decisió implica que l'Ajuntament no pot exigir ni cobrar aquestes dues taxes, ja que la seva configuració jurídica ha estat considerada contrària a l'ordenament.
El tribunal, no obstant això, desestima la resta de les pretensions del recurs, la qual cosa permet que continuï vigent la major part del sistema de regulació de l'estacionament d'autobusos turístics a Barcelona.
Es manté l'increment de tarifes i l'estructura general de l'ordenança
Malgrat l'anul·lació dels dos gravàmens administratius, la sentència confirma la validesa d'altres elements de l'Ordenança Fiscal 3.12. Entre ells destaca l'increment del 12% en la taxa d'estacionament d'autocars en Zona Bus, una de les mesures introduïdes pel consistori per a adaptar les tarifes a l'ús intensiu de l'espai públic.
També continuen vigents les quotes aplicades per parades breus ordinàries i per parades breus en entorns singulars, així com la resta de modificacions incloses en l'ordenança municipal.
Durant el procés judicial, la federació empresarial havia qüestionat la falta de justificació econòmica detallada d'algunes tarifes i la tècnica normativa emprada en la redacció del text, argumentant que l'informe tecnicoeconòmic resultava insuficient i que determinats conceptes mancaven d'una definició clara.
Per part seva, l'Ajuntament va defensar la legalitat de la regulació en considerar que les taxes responien a l'aprofitament especial del domini públic en zones d'alta pressió turística, i que l'informe econòmic incorporat a l'expedient justificava adequadament el càlcul de les tarifes.
Impacte en la gestió del transport turístic
La sentència afecta directament al model de control que l'Ajuntament havia dissenyat per a gestionar l'accés d'autocars turístics a determinats punts de la ciutat.
Les dues taxes anul·lades constituïen una peça central del sistema de permisos i reserves prèvies, eines que el consistori havia implantat per a ordenar el trànsit d'autobusos en àrees especialment saturades per l'activitat turística, com l'entorn del Park Güell o determinats punts del centre urbà.
En desaparèixer el suport jurídic d'aquestes taxes, l'Ajuntament perd temporalment la base normativa per a exigir aquests tràmits administratius, encara que la resta del marc regulador d'estacionament roman en vigor.
L'Ajuntament haurà de reformular la regulació si vol reimplantar el sistema
La resolució del TSJC no impedeix que el consistori torni a introduir mecanismes similars en el futur, però estableix que hauran de complir amb requisits jurídics i econòmics més precisos.
En particular, la sentència apunta a la necessitat d'elaborar informes tecnicoeconòmics més detallats, definir amb claredat els denominats “entorns singulars” i millorar la tècnica normativa de l'ordenança per a garantir la seguretat jurídica.
La fallada tampoc imposa condemna en costes, per la qual cosa cada part haurà d'assumir les seves pròpies despeses processals.
La decisió judicial es produeix en un context de creixent debat sobre la gestió de la mobilitat turística a Barcelona i l'impacte del transport col·lectiu en àrees d'alta afluència de visitants. Les futures modificacions reguladores hauran d'equilibrar les necessitats d'ordenació de l'espai públic amb l'activitat econòmica del sector del transport discrecional de viatgers.
Escriu el teu comentari