Descobriment històric! Troben hidrogen natural suficient per a cobrir les necessitats del planeta durant mil·lennis

Un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford ha fet un pas decisiu en la cerca d'una solució sostenible a la crisi energètica global. En un estudi publicat en la revista Nature, els científics revelen que l'escorça terrestre ha generat, al llarg de l'últim miliard d'anys, quantitats d'hidrogen natural suficients per a cobrir el consum energètic actual de la humanitat durant 170.000 anys.

Aquest descobriment no sols té implicacions científiques, sinó també un enorme potencial pràctic. L'hidrogen és considerat des de fa temps com una de les grans apostes per a una economia descarbonitzada. És net, versàtil i el seu ús a penes genera emissions contaminants. No obstant això, produir-ho continua sent car i hi requereix grans quantitats d'aigua o recursos fòssils.

La solució, segons els experts liderats pel professor Chris Ballentine, podria estar literalment sota els nostres peus. “La clau ara és saber on s'ha alliberat, acumulat i preservat aquest hidrogen al llarg del temps”, afirma l'investigador.

Un nou mapa energètic en construcció

Un dels grans avanços d'aquest estudi és la identificació de les condicions geològiques necessàries perquè es formin i acumulin aquests jaciments d'hidrogen natural. Per primera vegada, s'ha pogut establir un patró clar que podria guiar a empreses i governs en la seva localització.

Segons Ballentine, diverses companyies d'exploració ja estan aplicant aquesta informació per a iniciar prospeccions en entorns geològics prometedors, com ofiolitas (fragments d'escorça oceànica que han emergit a la superfície), províncies ígnies i antics cinturons de roques verdes arcaiques, formacions que poden tenir fins a 4.000 milions d'anys.

De fet, llocs com a Riu Negre, en el sud d'Espanya, apareixen com a candidats ideals gràcies a la seva riquesa geològica i la seva prolongada activitat tectònica. Condicions com l'estrès tectònic i el flux de calor elevada podrien estar alliberant hidrogen en les profunditats, llest per a ser capturat per tecnologies d'extracció encara en desenvolupament.

Com es forma aquest hidrogen natural?

A escala química, el procés més bàsic per a generar hidrogen és la reacció de l'aigua amb certs minerals presents en les roques. Aquesta interacció pot ocórrer en entorns amb alta pressió i temperatura, i és comuna en nombrosos contextos geològics. Si aquests entorns compten a més amb estructures que funcionin com reservoris i segells naturals, el gas pot quedar atrapat durant milions d'anys.

Però hi ha un repte afegit: la presència de bacteris subterranis. Tal com adverteix la coautora de l'estudi, la científica Bàrbara Sherwood Lollar, aquests microorganismes s'alimenten d'hidrogen, per la qual cosa, zones amb alta activitat microbiana podrien no ser idònies per a trobar grans acumulacions.

Una oportunitat sense precedents per a la transició energètica

Actualment, la major part de l'hidrogen que s'utilitza en la indústria es produeix a partir d'hidrocarburs, la qual cosa genera importants emissions de CO₂. Aquest tipus de producció, conegut com a hidrogen "gris", contrasta amb l'hidrogen natural o "blanc", que es genera de manera espontània a l'interior de la Terra i la petjada ambiental de la qual és pràcticament nul·la.

La troballa d'Oxford obre la porta a una nova era energètica: una font neta, abundant i accessible si s'aconsegueix perfeccionar la seva extracció. “Sabem que l'escorça terrestre produeix molt hidrogen – conclou Ballentine –, i ara també sabem com i on buscar-lo”.

El repte a partir d'ara serà combinar aquest coneixement amb noves tecnologies de prospecció i extracció que respectin l'equilibri mediambiental i permetin aprofitar aquest regal de la naturalesa. Si s'aconsegueix, podríem estar davant la clau energètica del futur.