L'advertiment d'un psicòleg: "Les pantalles, per als nens..."

Cada vegada més experts coincideixen en un advertiment clar: l'ús de pantalles durant la infància no sols no ajuda, sinó que pot obstaculitzar el desenvolupament neurològic dels nens. És el que defensa el doctor en Biologia, psicòleg i divulgador científic Julio Rodríguez, també genetista clínic en la Fundació Pública Galega de Medicina Xenómica (FPGMX). 

Amb motiu de la publicació del seu llibre Jugar per jugar, Rodríguez aborda la importància del joc lliure en el desenvolupament infantil i llança una alerta directa sobre l'impacte de les pantalles.

“Es pot jugar amb pantalles, sí, però el veritable joc ha de donar en el món real. Jugar és explorar, mesurar els teus límits, conèixer a l'altre. I això no succeeix darrere d'una pantalla”, assegura.

Les pantalles no reemplacen la realitat

Nombrosos estudis científics recolzen la seva postura: les pantalles no reprodueixen la riquesa de l'entorn real, i això té conseqüències en la forma en què els nens perceben, aprenen i es desenvolupen. El cervell humà, diu Rodríguez, ha evolucionat en contacte amb altres éssers humans i amb l'entorn físic. Aquesta interacció directa, multisensorial i social és clau per a un desenvolupament saludable.

“L'aprenentatge és més profund quan prové d'experiències reals. La visió espacial, la percepció de l'entorn, les olors, la textura de les coses… res d'això ho proporciona una pantalla”, afirma.

A més, alerta sobre com les imatges digitals poden distreure l'atenció i alterar el procés d'aprenentatge, afectant la concentració i limitant la capacitat dels nens per a relacionar emocional i socialment.

“La reacció emocional que genera la interacció real no té comparació. Un nen presta més atenció a una persona real que a aquesta mateixa persona en una pantalla”, subratlla.

Els videojocs

En el seu llibre, Rodríguez dedica un espai a desmuntar la idea que els videojocs puguin considerar joc educatiu. Argumenta que no sols limiten la interacció social —“no et mires amb l'altre, mires la pantalla”— sinó que també poden tenir efectes negatius sobre l'estat emocional i psicològic dels menors.

“Els videojocs poden augmentar l'hostilitat, l'agressivitat o l'estrès, especialment si inclouen continguts violents. Això no és jugar. Això perjudica el neurodesenvolupament”.

El valor del joc lliure

Enfront d'aquesta realitat, Rodríguez reivindica el valor fonamental del joc lliure i espontani en la infància. No es tracta de seguir regles estrictes ni de perseguir objectius concrets, sinó de jugar pel simple fet de jugar. Segons explica, el joc és una conducta biològica, instintiva, que està en el nostre codi genètic i que ha estat crucial per a la supervivència de l'espècie.

“Jugar és aprendre. Durant el joc es desenvolupen habilitats socials, psicomotores, simbòliques i cognitives. Es fomenta la creativitat, l'empatia, la intel·ligència, la companyonia”.

Rodríguez insisteix que els nens han de tenir el màxim temps possible per a jugar, tant sols com en companyia. Fins i tot els adults, considera, haurien de continuar jugant més.