Adeu al colesterol! La Universitat de Barcelona descobreix una alternativa sense efectes secundaris
Una estratègia innovadora liderada per la Universitat de Barcelona obre la porta a teràpies més segures contra la hipercolesterolemia i l'aterosclerosi
Un equip internacional de científics, liderat per la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Oregon, ha desenvolupat una nova estratègia terapèutica que podria revolucionar el tractament del colesterol alt. Aquesta recerca proposa una via eficaç i segura per a disminuir els nivells de colesterol LDL (conegut com a colesterol "dolent") en sang, sense els efectes secundaris associats als tractaments convencionals com les estatines.
Publicat en la revista científica Biochemical Pharmacology, l'estudi centra el seu enfocament a inhibir una proteïna clau en el metabolisme del colesterol, obrint noves oportunitats per a combatre malalties cardiovasculars com l'aterosclerosi.
Per què és tan important aquesta recerca?
El colesterol LDL és una de les principals causes d'acumulació de greix en les artèries, la qual cosa afavoreix el desenvolupament de plaques que poden bloquejar el flux sanguini. Aquest fenomen, conegut com a aterosclerosi, incrementa el risc d'infarts i ictus.
Tradicionalment, s'utilitzen medicaments com les estatines per a reduir aquests nivells. No obstant això, moltes persones no els toleren bé, i poden sofrir efectes adversos com a dolors musculars o mal hepàtic. Enfront d'aquest panorama, els investigadors han apostat per una via innovadora basada en les pinces de polipurinas (PPRH), unes molècules dissenyades per a bloquejar selectivament la producció d'una proteïna anomenada PCSK9, implicada directament en el control del colesterol.
Com funciona aquesta nova estratègia?
La clau del nou tractament està a interferir el funcionament de la proteïna PCSK9, que actua reduint la quantitat de receptors cel·lulars LDLR, responsables de captar el colesterol LDL de la sang. Quan hi ha poca disponibilitat d'aquests receptors, el colesterol no és eliminat adequadament, i s'acumula en l'organisme.
Les pinces de polipurinas permeten frenar la producció de PCSK9, afavorint així l'augment dels receptors LDLR i, per tant, millorant l'eliminació del colesterol del torrent sanguini. Aquesta tècnica no sols redueix els nivells plasmàtics de colesterol, sinó que ho fa sense desencadenar reaccions adverses significatives.
Resultats prometedors en proves cel·lulars i animals
Els experiments realitzats han demostrat resultats molt encoratjadors. Segons el doctor Carles J. Ciutat, codirector de l'estudi i professor del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Universitat de Barcelona, dues variants d'aquestes pinces, anomenades HpE9 i HpE12, van mostrar una elevada eficàcia en cèl·lules humanes del fetge (HepG2).
En concret, HpE12 va reduir un 74% els nivells d'ARN de PCSK9 i un 87% la quantitat de proteïna en aquestes cèl·lules. Però el més sorprenent és que, en ratolins transgènics, una sola dosi de HpE12 va aconseguir disminuir en només tres dies els nivells de colesterol en sang en un 47%, a més de reduir la proteïna PCSK9 en un 50%.
Una alternativa amb avantatges enfront d'altres tractaments genètics
A més d'aquesta tècnica, la comunitat científica explora altres vies per a bloquejar l'acció de PCSK9, com el silenciament gènic amb siRNA, oligonucleótidos antisentido o la tecnologia d'edició genètica CRISPR. No obstant això, les pinces de polipurinas presenten avantatges rellevants: són estables, no provoquen respostes immunitàries i el seu cost de producció és baix, la qual cosa les converteix en una opció molt competitiva.
A més, segons la doctora Verònica Noè, catedràtica i també codirectora de l'estudi, aquesta estratègia evita els efectes secundaris que sí que poden aparèixer amb l'ús de estatines, com les miopaties musculars.
Suport institucional i col·laboració internacional
Aquest avanç ha estat possible gràcies a la col·laboració entre equips de recerca espanyols i estatunidenques, amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICINN) i els Instituts Nacionals de la Salut (NIH) dels Estats Units. La científica Nathalie Pamir, de l'Institut Knight Cardiovascular de la Universitat de Salut i Ciències d'Oregon, també ha participat activament en aquest projecte.
Un futur esperançador en la lluita contra les malalties cardiovasculars
Malgrat que encara queda camí per recórrer abans que aquesta teràpia arribi a l'ús clínic generalitzat, els resultats d'aquest estudi aporten una base sòlida per a continuar avançant en tractaments més segurs, eficaços i accessibles. Aquesta nova estratègia basada en biotecnologia molecular podria representar, en un futur no gaire llunyà, una alternativa real i sense efectes secundaris per a les persones que necessiten controlar el seu colesterol i cuidar la seva salut cardiovascular.
Escriu el teu comentari