Els humans vam estar a punt d'extinguir-nos: 1.280 individus van evitar la fi de l'espècie

Un recent estudi publicat en la prestigiosa revista Science ha revelat un dels capítols més foscos i desconeguts de la història de la humanitat: fa aproximadament 900.000 anys, els ancestres dels éssers humans moderns van estar a la vora de l'extinció total. Segons els investigadors, la població es va reduir dràsticament fins a arribar a tan sols 1.280 individus reproductors, una xifra crítica que es va mantenir durant 117.000 anys.

Què va ocórrer fa 900.000 anys?

Els científics responsables de l'estudi —procedents de la Xina, Itàlia i els Estats Units— han desenvolupat un nou model computacional que analitza informació genètica de 3.154 genomes humans actuals. A través d'aquesta eina, van descobrir una pèrdua del 98,7% de la diversitat genètica en els ancestres humans, la qual cosa indica un col·lapse poblacional massiu.

L'anomenat "coll d'ampolla genètic" coincideix amb un buit en el registre fòssil i podria haver estat crucial en el sorgiment d'una nova espècie d'homínid: l'ancestre comú dels humans moderns (Homo sapiens) i els neandertals.

Per què gairebé vam desaparèixer?

Encara que no s'ha identificat una causa exacta, els investigadors apunten al fet que el canvi climàtic a Àfrica, que es va tornar molt més fred i sec durant aquest període, hauria exercit un paper clau en la gairebé extinció. Aquest esdeveniment va ocórrer durant la transició del Plistocè mitjà, una època marcada per llargs períodes glacials, temperatures extremes i condicions molt àrides.

Segons el Dr. Yi-Hsuan Pa, autor principal de l'estudi, aquesta situació planteja noves incògnites: “On van viure aquests individus? Com van superar els canvis catastròfics? La selecció natural va accelerar l'evolució del cervell humà durant aquest període crític?”

La petjada genètica dels nostres ancestres

Els investigadors han pogut rastrejar les conseqüències d'aquest esdeveniment extrem en la genètica de les poblacions humanes actuals, especialment en aquelles amb ascendència no africana. Encara que la població real va poder haver estat una mica major, només aquests 1.280 individus van aconseguir reproduir amb èxit i transmetre els seus gens a les següents generacions.

Aquest estudi no sols reescriu el que sabíem sobre l'evolució humana, sinó que també obre noves línies de recerca sobre com els esdeveniments climàtics extrems han modelat el nostre llinatge i podrien continuar fent-lo en el futur.