No estem sols? Descobreixen una "autopista" estel·lar que uneix el nostre sistema solar

Un grup d'astrofísics ha traçat el mapa més detallat fins a la data de la bombolla de gas calent que envolta al sistema solar i, en el procés, ha revelat una troballa tant fascinant com inesperat: l'existència d'un possible canal interestel·lar que ens uneix amb una estructura còsmica situada en la constel·lació del Centaure, on es troba Pròxima Centauri, l'estrella més pròxima al Sol.

Aquest túnel, una espècie d'“autopista còsmica” de gas calent, podria formar part d'una xarxa de canals energètics que connecten diferents regions de l'espai interestel·lar, modelades pels efectes explosius de les estrelles.

Un mapa tridimensional que revela el veïnat còsmic

Els investigadors, liderats per l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre a Alemanya, van utilitzar dades del telescopi espacial eROSITA, que escaneja tota l'esfera celeste cada sis mesos, per a construir una visió en tres dimensions de la Bombolla Calenta Local (LHB, per les seves sigles en anglès). Aquesta bombolla és una regió de baixa densitat, formada per gas a temperatures de milions de graus que emet raigs X de baixa energia.

Encara que l'existència d'aquesta bombolla es coneix des de fa més de 50 anys, el nou mapa ha permès detectar amb major precisió les seves temperatures internes i com varien per zones. Aquestes diferències, que inclouen regions molt més calentes que unes altres, apunten al fet que aquesta estructura va ser creada i expandida per explosions estel·lars passades, conegudes com a supernoves.

Un túnel invisible entre estrelles

La gran sorpresa de l'estudi ha estat la detecció d'un canal de gas que sembla connectar directament la bombolla que embolica el nostre sistema solar amb una altra bombolla en la direcció de Centaure, a diversos anys llum de distància. Aquesta connexió suggereix que no estem aïllats dins d'una sola bombolla, sinó que podríem estar immersos en una xarxa complexa de túnels còsmics formats per gas calent en expansió.

Segons els científics, aquestes estructures actuen com a passadissos invisibles entre regions de l'espai, esculpits per fenòmens extrems com els vents d'estrelles massives, les supernoves i els dolls de gas d'estrelles joves en formació. Aquest conjunt de processos, conegut com a retroalimentació estel·lar, exerceix un paper clau en l'arquitectura general de la nostra galàxia, la Via Làctia.

La xarxa estel·lar que dona forma a la Via Làctia

Aquest no és el primer túnel de gas calent que s'ha identificat. Ja s'havia documentat un conegut com a Canis Majoris, que sembla connectar la Bombolla Calenta Local amb la nebulosa Gum, una altra gran estructura formada per explosions estel·lars. El nou descobriment en la direcció de Centaure enforteix la idea que existeixen rutes naturals d'energia i matèria entre les estrelles, que podrien estendre per gran part de la nostra galàxia.

A més del túnel interestel·lar, l'equip ha elaborat un cens complet de les bombolles, supernoves i núvols de pols pròximes, incorporant-los al model tridimensional de l'entorn solar. Aquesta eina permetrà comprendre millor com es distribueix el gas interestel·lar i com les explosions del passat han esculpit l'univers que habitem.

El Sol, un visitant recent d'aquesta bombolla

Una de les dades més cridaneres de l'estudi és que, segons els seus càlculs, el Sol no ha estat sempre dins de la Bombolla Calenta Local. De fet, els investigadors estimen que va entrar en aquesta regió fa a penes uns pocs milions d'anys, un temps insignificant en comparació amb els 4.600 milions d'anys d'antiguitat del Sol. “És una coincidència sorprenent que el Sol sembli estar just en el centre d'aquesta bombolla mentre viatgem per la galàxia”, va comentar Gabriele Ponti, un dels coautors de l'estudi.

Una nova visió del cosmos que habitem

Aquest avanç no sols aporta noves claus sobre la història del sistema solar i el seu entorn, sinó que també permet a la ciència formular hipòtesis més complexes sobre com es connecten les diferents regions de la galàxia. Amb cada nova observació, descobrim que l'univers que habitem és menys estàtic i molt més dinàmic del que imaginàvem.

Lluny d'estar aïllats en l'espai, la nostra posició en la Via Làctia està íntimament lligada a l'efecte d'antics cataclismes estel·lars, que continuen influint en l'evolució del cosmos i, qui sap, també en la nostra.