El planeta que s'assembla a la Terra però on plou vidre

En aparença, podria passar per una versió distant i brillant del nostre món. Des de l'espai, el seu intens color blau recorda al de la Terra. No obstant això, qualsevol semblança acaba aquí. L'exoplaneta HD 189733 b, situat a 64 anys llum en la constel·lació de Vulpecula, representa un dels entorns més extrems mai observats fora del sistema solar.

Un Júpiter calent al límit

#HD 189733 b pertany a la categoria de “Júpiteres calentes”, gegants gasosos que orbiten extremadament prop de la seva estrella. En aquest cas, el planeta completa una volta en tot just 2,2 dies terrestres, una proximitat que provoca temperatures que superen amb facilitat els 1 000 graus centígrads. No existeix en la seva superfície cap mena d'estabilitat tèrmica o zona habitable.

Pluja de cristall

Un dels aspectes més sorprenents d'aquest planeta és la presència de tempestes de silicat, que generen pluges de vidre líquid impulsades per vents supersònics. Aquestes partícules de cristall no cauen en línia recta com en la Terra; ho fan lateralment, arrossegades per vendavals que poden superar diversos milers de quilòmetres per hora, capaces de desintegrar qualsevol estructura coneguda.

Aquest fenomen, més propi de la ciència-ficció, és una realitat documentada gràcies a observacions espectroscòpiques realitzades per telescopis com Hubble i Spitzer.

El Blau que Enganya

El color blau que el fa visualment similar a la Terra no es deu a oceans o una atmosfera rica en oxigen, sinó a la dispersió de llum per part de diminutes partícules de vidre suspeses en la seva atmosfera superior. Aquest blau és, en efecte, el reflex d'un ambient altament hostil i corrosiu.

Malgrat aquestes condicions extremes, l'estudi de HD 189733 b ha ofert pistes valuoses. En la seva atmosfera s'ha detectat aigua en forma de vapor, així com metà, una molècula orgànica bàsica que ha estat observada pel telescopi espacial Hubble i publicada en la revista Nature. Això representa una fita en l'astrobiologia, en demostrar que fins i tot en ambients radicals poden existir elements fonamentals per a la química de la vida.

Un laboratori natural per a la ciència

#HD 189733 b no és candidat per a la vida com la coneixem. Les seves condicions destruirien qualsevol forma de vida terrestre en segons. No obstant això, el seu estudi resulta essencial per a comprendre la diversitat d'atmosferes planetàries, millorar els models climàtics extrems i afinar la cerca d'exoplanetes potencialment habitables en altres zones de la galàxia.

Aquest planeta és un clar recordatori que, en el cosmos, el que sembla familiar a vegades amaga realitats aterridores. L'infern, a vegades, també es disfressa de blau.