La disminució de l'oxigen oceànic amenaça la vida marina profunda i el clima global

Aquest fenomen, conegut com a desoxigenació, podria tenir repercussions dràstiques en les xarxes tròfiques marines, la pesca global, l'equilibri dels oceans i la seva crucial capacitat per a emmagatzemar carboni. Així ho revela un recent estudi internacional, liderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-#UAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca, publicada en la revista Communications Earth & Environment, va analitzar com van reaccionar els ecosistemes marins a episodis de desoxigenació ocorreguts fa milers d'anys, oferint una finestra al futur dels nostres oceans.

Els peixos llanterna: un ndicador clau del perill

Per a comprendre l'impacte de la desoxigenació, els investigadors es van centrar en els peixos llanterna (família Myctophidae), petites criatures bioluminiscentes que habiten les aigües profundes. Malgrat la seva grandària, aquests peixos són considerats els vertebrats més abundants del planeta en termes de biomassa, amb una estimació de 600 milions de tones. Els peixos llanterna exerceixen un paper vital en l'ecosistema marí i la regulació climàtica. Durant el dia, es refugien en la fosca zona mesopelágica (entre 200 i 1.000 metres de profunditat) per a evitar als depredadors. A la nit, ascendeixen a la superfície per a alimentar de zooplancton, establint una connexió crucial entre la superfície i l'oceà profund. A causa de la seva gran biomassa i la seva migració vertical diària, són un component essencial de les xarxes alimentàries oceàniques i un excel·lent indicador de la salut de la zona mesopelágica.

Lliçons del passat: fòssils que alerten el futur

L'equip de recerca va analitzar fòssils de peixos llanterna amb més de 10.000 anys d'antiguitat, conservats en sediments marins del Mediterrani oriental. Aquesta regió és particularment valuosa per a l'estudi, ja que ha alternat fases d'alta i baixa oxigenació al llarg de la història geològica, permetent observar l'impacte d'aquests esdeveniments en la biodiversitat marina. Per a rastrejar els canvis en les poblacions marines, es van utilitzar els otolitos (estructures de l'oïda interna dels peixos). Els resultats d'aquesta anàlisi són reveladors i preocupants: els fòssils mostren que aquestes espècies van desaparèixer gairebé per complet durant els períodes en els quals l'oxigen de l'oceà va caure a nivells molt baixos. Només van reaparèixer, i en grans quantitats, quan l'oxigenació de la mar es va restablir fa uns 6.000 anys. Sven Pallacks, investigador principal de l'estudi, adverteix sobre les implicacions d'aquestes troballes: "El cas dels peixos llanterna és un exemple clar del que pot ocórrer a gran escala si la desoxigenació marina continua. Si aquestes espècies tan abundants poden desaparèixer, moltes altres també estan en risc."

La vulnerabilitat de la zona crepuscular i les seves conseqüències globals

La zona crepuscular, o mesopelágica, és crucial per al sistema climàtic de la Terra a causa de la seva influència en el cicle global del carboni. Els resultats d'aquest estudi indiquen que els ecosistemes mesopelágicos són especialment vulnerables a la pèrdua d'oxigen. Un col·lapse d'aquests ecosistemes podria desestabilitzar els equilibris ecològics de l'oceà, reduir dràsticament la capacitat de la mar per a absorbir CO₂ de l'atmosfera i posar en greu perill la seguretat alimentària que aporten les pesqueres oceàniques a nivell global. L'estudi, que va comptar amb la col·laboració d'institucions de renom com Scripps Institution of Oceanography i Woods Hole Oceanographic Institution dels EUA, Acadèmia Sinica de Taiwan, Universitat McGill University del Canadà, la Universitat Lliure de Berlín i la Universitat de Heidelberg d'Alemanya, subratlla la urgència d'abordar la desoxigenació oceànica per a protegir la vida marina i el futur climàtic del planeta.