El nou pla de la NASA busca instal·lar un reactor nuclear en la Lluna

La carrera espacial ha pres un gir inesperat, i aquesta vegada, el focus no és només l'exploració, sinó l'energia. La justificació és clara: el país busca ser el primer a establir una font d'energia duradora en la superfície lunar per a les seves futures missions, especialment en el marc del programa Artemis. No obstant això, la perspectiva de portar tecnologia nuclear a l'espai ha generat un debat sobre els seus riscos i les implicacions a llarg termini.

La competència geopolítica

La decisió de la NASA està motivada per la competència geopolítica. Segons documents interns, tant la Xina com Rússia han anunciat plans per a desenvolupar conjuntament un projecte similar per a mediats de la dècada de 2030. La preocupació dels Estats Units és que, si una altra nació aconsegueix aquesta fita primera, podria declarar una "zona d'exclusió" en la Lluna, dificultant els objectius del programa Artemis d'establir una presència permanent.  Duffy ha estat contundent sobre aquest tema, declarant que "estem en una carrera cap a la Lluna, en una carrera amb la Xina cap a la Lluna". Per a ell, l'energia és la clau per a "mantenir la vida en la Lluna" i, en última instància, per a aconseguir la meta d'arribar a Mart. La tecnologia nuclear de fissió, capaç de generar almenys 40 quilowatts d'energia (suficient per a 30 llars durant 10 anys), és vista com la solució per a missions de llarga durada.

Implicacions i futur de la presència lunar

Encara que la NASA ha col·laborat prèviament amb el Departament d'Energia en projectes d'energia de fissió, la recent directiva de Duffy accelera dràsticament el cronograma. Els seus ordres inclouen nomenar a un executiu per a dirigir el programa en un termini de 30 dies, la qual cosa subratlla la urgència. Aquest és un dels primers grans moviments de Duffy des que va assumir el seu càrrec al juliol, una decisió que ha generat crítiques a causa de la seva doble funció com a Secretari de Transport en un any complicat per a aquesta agència.

Malgrat els ambiciosos plans, encara no s'ha especificat quan es podria construir una base lunar. Les estimacions de la NASA suggereixen que per a una presència humana a llarg termini, es necessitarien almenys 100 quilowatts d'energia. 

El desplegament d'un reactor nuclear en la Lluna representa un avanç tecnològic significatiu, però també planteja serioses preguntes sobre la seguretat, la gestió de residus i l'impacte ambiental en un entorn tan delicat com la piga. Mentre la NASA avança, la comunitat científica i el públic seguiran de prop el desenvolupament d'aquesta nova fase de la carrera espacial, amb el temor que la "carrera" pugui prioritzar la velocitat sobre la seguretat