Una anàlisi d'ADN revela secrets de dos aiguamolls catalans: 60 espècies detectades, invasores incloses

Més de 200 registres genètics i 60 espècies diferents han sortit a la llum en dos enclavaments naturals de Catalunya gràcies al projecte Tresors d’Aigua Dolça, liderat per l’ONG SEO/BirdLife. Mitjançant una innovadora tècnica d’anàlisi d’ADN ambiental, s’ha aconseguit detectar tant fauna autòctona com espècies invasores als Ullals de la Carrova (Delta de l’Ebre, Tarragona) i a l’antiga pedrera de les Llobateres (Sant Celoni, Barcelona), sense necessitat de mètodes invasius com la pesca elèctrica.

La investigació, que s’allargarà fins al 2027, té com a objectiu principal millorar la gestió i la restauració ecològica d’aquests espais humits a través de la ciència genètica. Tot i disposar de dades sobre ocells o papallones, els organismes aquàtics més discrets com els peixos, els amfibis o els invertebrats continuen essent grans desconeguts. Per això, aquesta tècnica ha pres un valor especial.

Com funciona l’anàlisi genètica ambiental?

L’eina utilitzada, coneguda com a metabarcoding, permet analitzar l’ADN present a l’aigua —provinent d’escates, plomes, excrements o pèls— per identificar quins organismes habiten un ecosistema. Cada mostra s’obté filtrant dos litres d’aigua i extraient-ne el material genètic retingut.

"Un dels aspectes més rellevants és que aquesta tècnica s’ha democratitzat i existeixen kits comercials que permeten a entitats conservacionistes o gestores d’espais naturals recollir mostres i enviar-les a laboratori", assenyala el tècnic de SEO/BirdLife, Ander Achotegui.

Aquest mètode és ràpid, senzill i eficaç. Permet obtenir informació de grups molt diversos sense interferir en l’entorn ni requerir grans recursos logístics. Tot i això, també presenta limitacions: no permet estimar l’abundància i pot ser imprecís amb certs invertebrats per la poca alliberació d’ADN o la manca de dades de referència.

Espècies detectades: esperades, sorpreses i alertes

Els primers resultats han revelat 56 registres de vertebrats, corresponents a 30 espècies diferents, i 154 registres d’invertebrats, també amb almenys 30 espècies diferenciades. En l’anàlisi s’han identificat espècies esperades com l’anguila europea, la geneta o el cranc roig americà.

Però també s’han trobat sorpreses: carpa, perca i silur, espècies exòtiques la presència de les quals pot alterar greument l’equilibri ecològic, especialment en perjudici dels amfibis. A més, s’ha detectat ADN compatible amb coipú, colmilleja i perdiu roja, encara que la seva presència s’haurà de confirmar amb mètodes convencionals.

Llums i ombres sobre l’estat ecològic dels aiguamolls

Més enllà de les espècies identificades, l’absència d’algunes claus com la llúdriga, les llibèl·lules o els efemeròpters —grups altament sensibles a la qualitat de l’aigua— ha encès les alarmes. SEO/BirdLife adverteix que això planteja interrogants sobre l’estat ecològic actual d’aquests hàbitats i subratlla la necessitat de continuar el seguiment.

"Ens permet fer una radiografia ràpida i eficaç de la biodiversitat aquàtica. És un recurs valuós per detectar amenaces com les espècies invasores, però també per descobrir i trobar indicis d’espècies protegides o poc conegudes que han de ser tingudes en compte en els plans de gestió", conclou Achotegui.

Un nou paradigma en la restauració dels ecosistemes

L’ONG considera que l’ADN ambiental ofereix una base de coneixement crucial per dur a terme una restauració ambiental més precisa i adaptada a les realitats ecològiques de cada enclavament. Aquesta tècnica es presenta com una aliada indispensable en contextos on la manca d’informació prèvia o les limitacions tècniques dificulten l’ús de mètodes de diagnòstic convencionals.

Així, Tresors d’Aigua Dolça es consolida com un projecte pioner en la gestió sostenible dels aiguamolls, demostrant que la ciència genètica pot ser clau per protegir, restaurar i comprendre millor alguns dels ecosistemes més amenaçats de Catalunya.