Descobreixen un forat negre colossal de 36.000 milions de sols que desafia els límits de l'univers
L'objecte, situat a 5.000 milions d'anys llum de la Terra, va ser trobat gràcies a una innovadora combinació de tècniques, fins i tot estant “completament en silenci”
Astrònoms han detectat un dels forats negres més massius mai observats, situat en una galàxia coneguda com la Ferradura Còsmica, a uns 5.000 milions d'anys llum de la Terra. Amb una massa estimada de 36.000 milions de sols, aquest objecte se situa prop del límit teòric del que pot existir en l'univers, segons un estudi publicat en la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.
La troballa va ser possible gràcies a una combinació de tècniques avançades: lents gravitacionals i cinemàtica estel·lar. Aquestes eines van permetre als investigadors mesurar amb precisió l'efecte del forat negre sobre la llum de galàxies de fons i sobre el moviment de les estrelles en el seu entorn. La imatge central, tènue però reveladora, es va formar prop del forat negre i va ser clau per al descobriment.
Thomas Collett, professor de la Universitat de Portsmouth, va destacar que aquest podria ser el forat negre més massiu mai detectat, encara que va reconèixer que molts mesuraments anteriors presenten grans incerteses. “Gràcies al nostre nou mètode, tenim molta més certesa sobre la massa d'aquest forat negre”, va afirmar.
L'objecte descobert no està actiu, és a dir, no està absorbint matèria de manera visible, la qual cosa fa encara més notable la seva detecció. Carlos Melo, investigador principal de l'estudi, va explicar que el mètode emprat permet identificar forats negres ultramasivos fins i tot quan estan “completament en silenci”.
La galàxia amfitriona, part d'un grup fòssil —estructures que han col·lapsat en una única galàxia extremadament massiva—, podria haver absorbit altres forats negres supermasivos en la seva evolució, la qual cosa explicaria la grandària descomunal de l'objecte detectat.
Aquest descobriment no sols amplia el catàleg de forats negres coneguts, sinó que també ofereix noves pistes sobre la relació entre el creixement de les galàxies i el dels seus nuclis foscos. Segons els investigadors, quan les galàxies creixen, canalitzen matèria cap als seus forats negres centrals, la qual cosa pot desencadenar fenòmens com els quàsars, fonts d'energia extremadament brillants que alteren la formació estel·lar en les seves galàxies amfitriones.
La Via Làctia, per comparació, alberga un forat negre d'uns 4 milions de masses solars. Els científics creuen que podria tornar a convertir en un quàsar quan es fusioni amb la galàxia de Andrómeda dins d'uns 4.500 milions d'anys.
Escriu el teu comentari