Un tresor biològic ocult: descobreixen comunitats que viuen sense llum solar en el fons de l'oceà
Una recent expedició ha revelat el descobriment de les comunitats quimiosintètiques més profundes i extenses mai oposades, desafiant les concepcions actuals sobre la vida en els entorns més extrems de la Terra.
La troballa, detallat en un estudi publicat en la revista Nature, documenta l'existència d'aquestes comunitats en les fosses Kuril-Kamchatka i Aleutianas, a profunditats que superen els 9.500 metres.
Un ecosistema únic en les profunditats
Fins ara, les comunitats quimiosintètiques en les fosses hadales, profunditats marines superiors a 6.000 metres, eren extremadament estranyes i poc explorades. No obstant això, l'expedició, que va utilitzar el submergible tripulat Fendouzhe, ha revelat que aquestes comunitats, dominades per cucs siboglínidos i bivalves, s'estenen al llarg de 2.500 km. Aquest vast ecosistema prospera gràcies a fluids rics en sulfur d'hidrogen i metà, alliberats a través de falles geològiques. El metà, segons l'anàlisi isotòpica, es produeix de manera microbiana a partir de la matèria orgànica dipositada en els sediments de les fosses. L'existència d'aquestes comunitats, que se sustenten sense la llum solar, subratlla la capacitat de la vida per a adaptar a condicions extremes.
Distribució i diversitat
La composició de les comunitats varia entre les dues fosses. En la fossa de Kuril-Kamchatka, les comunitats estan principalment dominades per cucs siboglínidos, incloent espècies com Lamellisabella, Polybrachia i Spirobrachia. El lloc més profund, denominat "The Deepest", es va trobar a 9.533 metres. En contrast, les comunitats de la fossa de Aleutianas, a menor profunditat, presenten una alta abundància de bivalves vesicomíidos com Abyssogena phaseoliformis i Isorropodon fossajaponicum.Els investigadors assenyalen que la presència de les mateixes espècies en les fosses del Japó, Kuril-Kamchatka i Aleutianas suggereix que existeix un sistema interconnectat d'hàbitats reductors en la zona hadal del Pacífic Nord, la qual cosa podria tenir implicacions importants per a la comprensió dels ecosistemes d'aigües profundes i el cicle del carboni.
Una troballa que redefineix els límits de la vida
Aquest descobriment no sols amplia el nostre coneixement sobre la vida en l'oceà profund, sinó que també té el potencial de reescriure els models actuals del cicle del carboni. Els investigadors suggereixen que, donada la similitud geològica amb altres fosses hadales, aquestes comunitats quimiosintètiques podrien ser molt més comunes del que es pensava. La troballa desafia la noció que la vida en aquests entorns és escassa, revelant un florent món subterrani que es nodreix de processos geològics i microbians.
Escriu el teu comentari