Astrònoms detecten una lluna invisible que es va mantenir oculta durant dècades
Un equip d'astrònoms ha utilitzat el Telescopi Espacial James Webb per a descobrir una lluna prèviament desconeguda que orbita Urà.
Aquesta troballa eleva el nombre de satèl·lits naturals del planeta gegant de gel a 29 i suggereix que podria haver-hi encara més per descobrir. La lluna, de tan sols 10 quilòmetres de diàmetre, va passar desapercibida per a la sonda Voyager 2 fa gairebé 40 anys, l'única missió que ha sobrevolat Urà.
Una troballa minúscula amb un gran impacte
La nova lluna, a la qual se li ha donat el nom provisional #S/2025 U1, va ser descoberta en una sèrie d'imatges de llarga exposició preses per la Cambra d'Infraroig Pròxim de Webb. La seva petita grandària i la lluminositat dels anells d'Urà probablement la van mantenir oculta de la vista d'altres missions i telescopis com el Hubble. Segons la científica Maryame El Moutamid, del Southwest Research Institute, el descobriment d'aquesta petita lluna podria oferir pistes sobre la formació i la història dels enigmàtics anells d'Urà. El satèl·lit orbita a uns 56,000 quilòmetres del centre del planeta, entre les llunes Ophelia i Bianca. La seva òrbita gairebé circular suggereix que es va formar en una posició pròxima a l'actual. La detecció de llunes tan petites i tènues és un desafiament, però l'alta resolució i sensibilitat de la cambra de Webb, que és capaç de capturar llum infraroja invisible per a l'ull humà, la van fer perfectament adequada per a aquesta missió.
Una creixent col·lecció de satèl·lits
El descobriment de noves llunes en planetes gegants com Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, encara que no és comú, continua ocorrent. Urà, en particular, té un sistema de 14 llunes interiors petites que orbiten més a prop que els seus satèl·lits més grans. Els astrònoms encara no saben com aquestes diminutes llunes eviten xocar entre si, atès que estan tan a prop les unes de les altres.
Abans del sobrevol del Voyager 2 en 1986, només es coneixien cinc de les llunes d'Urà. El Voyager 2 va descobrir 10 més, i telescopis com el Hubble han afegit altres 13, amb diàmetres d'entre 12 i 16 quilòmetres. Ara, el Telescopi Webb ha superat aquesta barrera, demostrant la seva capacitat per a observar més a fons que mai. L'astronomia moderna continua construint sobre el llegat de missions històriques com el Voyager 2. S'espera que futures missions a Urà, que podrien incloure una sonda i un orbitador, revelin encara més secrets sobre aquest misteriós gegant de gel que gira de costat.
Escriu el teu comentari