No et deixis enganyar: la ciència explica per què l'actual nivell de CO2 ​mundial és perillós

Malgrat les narratives que minimitzen el seu impacte, les dades científiques no deixen lloc a dubtes: la concentració de CO₂​ en l'atmosfera ha superat una frontera crítica, desencadenant un desequilibri global amb conseqüències visibles i devastadores.

El salt històric: xifres que parlen per si soles

Durant mil·lennis, l'equilibri natural del planeta va mantenir el CO₂​ en nivells estables, la qual cosa permetia un clima habitable. No obstant això, la Revolució Industrial va marcar un punt d'inflexió. La crema massiva de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas) ha injectat en l'atmosfera milers de milions de tones d'aquest gas, alterant per sempre aquest delicat balanç.

Abans de 1750: La concentració de CO2​ era d'aproximadament 280 parts per milió (ppm), un nivell que es va mantenir estable durant milers d'anys.

En l'actualitat: Segons mesuraments de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA (NOAA), la xifra ha superat les 420 ppm.

Aquest augment, que representa és un ritme sense precedents en la història geològica de la Terra. La naturalesa, incapaç d'absorbir-ho a gairebé un 50% en tot just 250 anys, aquesta velocitat, ha deixat al planeta en un estat de vulnerabilitat.

Analitzant les xifres: 0.15% vs. 0.04%

Sovint s'utilitzen xifres fora de context per a minimitzar la urgència de la crisi climàtica. Per exemple, alguns arguments assenyalen que en eres geològiques passades, com el Període Carbonífer, els nivells de CO₂​ van aconseguir concentracions de fins a 0.15%. És crucial entendre el context d'aquesta xifra. Un nivell de 0.15% (que és 1500 ppm) va ser part d'un sistema planetari completament diferent: els continents estaven en altres posicions, no hi havia capes de gel polars i els ecosistemes estaven adaptats a un clima molt més càlid i humit.

El valor que s'esmenta per a l'actualitat, 0.04% (400 ppm), encara que sembla una quantitat petita, és en realitat un nivell perillosament alt per al planeta tal com el coneixem avui. Actualment, la concentració és d'aproximadament 0.042% (420 ppm), i aquest nivell és el més alt en milions d'anys. És l'increment sobtat i accelerat des de l'era preindustrial el que ha provocat un desequilibri del clima global, no la quantitat absoluta.

Les conseqüències en el nostre dia a dia

L'excés de CO2​ actua com una manta tèrmica, atrapant la calor i elevant la temperatura global. Aquest fenomen no és una teoria, sinó la base d'una sèrie de conseqüències que ja afecten milions de persones:

El Planeta s'escalfa: Onades de calor extrem, com les que assoten a Europa i Amèrica, es tornen més freqüents i intenses. El termòmetre global no deixa d'ascendir.

Fenòmens Climàtics Extrems: Un clima desequilibrat alimenta catàstrofes. Sequeres prolongades destrueixen collites i generen fams, mentre pluges torrencials provoquen inundacions i lliscaments de terra que arrasen comunitats senceres.

Oceans en Crisis: Els oceans, que absorbeixen gran part del CO₂​ atmosfèric, estan experimentant una acidificació que posa en perill a la vida marina. Els esculls de coral, fonamentals per a la biodiversitat, es blanquegen i moren, amenaçant a tot l'ecosistema.

Pujada del Nivell de la Mar: L'augment de les temperatures fon les glaceres i les capes de gel polar, elevant el nivell de la mar. Això no sols amenaça les costes, sinó que posa en perill el futur de ciutats icòniques com Alexandria.

La urgència del consens científic

El Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (#IPCC) de la ONU, la principal autoritat científica en el tema, ha estat contundent. El canvi climàtic és real i la seva causa principal és l'activitat humana. Baixar les emissions de CO2​ no és una opció, és una necessitat urgent. Ignorar aquestes dades no sols és irresponsable, sinó que posa en risc el futur. La transició a energies renovables i la cerca de solucions sostenibles són l'única via per a estabilitzar el nostre clima i protegir el planeta per a les pròximes generacions. La ciència ha parlat; l'acció ens correspon a tots.

La lluita de Catalunya per un "Futur Verd"

Catalunya s'enfronta a una cruïlla climàtica. Per a complir amb els ambiciosos objectius de la Unió Europea, el govern català haurà d'aconseguir una reducció del 34% en les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle del sector del transport per a l'any 2030, una meta que s'ha convertit en la "pedra en la sabata" del seu pla d'acció. Malgrat els esforços, las emissions d'aquest sector han augmentat contínuament des de 1990, la qual cosa fa que el camí per davant sigui una costa amunt.

El transport: una assignatura pendent

Segons les dades , el transport a Catalunya emet 13.149 milions de tones de CO2​ equivalent, i la meta per a 2030 és reduir aquesta xifra a 8.688 milions de tones anuals. Per a aconseguir aquest ambiciós objectiu, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat la urgència d'aconseguir que el 30% del transport de mercaderies es realitzi per ferrocarril i d'accelerar l'electrificació de la flota de vehicles, tant privats com de transport públic. Per a això, es consideren crucials les noves concessions públiques que es realitzaran en 2028 i el reforç de les xarxes de distribució d'electricitat, que ja estan en marxa.

La indústria

La indústria representa el segon major focus d'emissions. En aquest sector, les empreses més intensives en energia estan regulades per la Unió Europea a través del mercat de drets d'emissió, la qual cosa els ha motivat a adoptar mesures d'eficiència i energies renovables. S'ha anunciat un projecte de captura i emmagatzematge de CO₂​ que, s'espera, retallada un milió de tones anuals abans de 2030.

No obstant això, a nivell global, el pla del govern català per a tots els sectors es queda curt. E lGovern preveu una reducció total d'emissions del 31% per a 2030, una xifra considerablement inferior al 42% que havia proposat el comitè d'experts en canvi climàtic designat pel Parlament. L'executiu ha justificat aquesta diferència, assenyalant que "una reducció d'emissions tan elevada i en un termini tan curt podria posar en perill la competitivitat d'alguns sectors". Aquesta bretxa d'objectius també es manifesta en el sector agrícola, on el govern considera que no és viable aconseguir la meta del 33% de reducció que demanen els experts, per la qual cosa les mesures més ambicioses es posposaran per a futurs quinquennis. No obstant això, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a Catalunya es van reduir en 2023 en un 5.5% respecte a 2022, principalment gràcies al as millores d'eficiència en la indústria i a l'ús de biogàs en el sector ramader.