"Esport amb recepta: Catalunya lidera la proposta perquè l'exercici sigui una eina clau en l'atenció primària

Un recent estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), en col·laboració amb l'Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol (IdiapJgol), ha posat sobre la taula la necessitat d'un canvi de paradigma en l'atenció primària: no n'hi ha prou amb recomanar l'activitat física, cal prescriure-la amb la mateixa rigorositat que un fàrmac.

La recerca, publicada en la revista Atenció Primària, assenyala una desconnexió important entre el coneixement dels beneficis de l'exercici i la seva implementació real en les consultes. A pesar que els metges són conscients que l'activitat física prevé i controla malalties cròniques com les cardiovasculars, la diabetis o certs tipus de càncer, la seva prescripció continua sent un acte poc freqüent.

De la recomanació a la prescripció

La diferència entre "recomanar" i "prescriure" és la clau d'aquest nou enfocament. Com explica la Dra. Montserrat Romaguera, coordinadora de l'estudi, una recomanació sovint és massa genèrica, com "faci més exercici". En canvi, una prescripció és un pla detallat i específic, que inclou pautes concretes sobre la mena d'exercici, la intensitat, la durada i la freqüència, a més d'un seguiment clar per a assegurar que el pacient l'incorpori a la seva rutina diària. Aquest mètode aporta claredat, seguretat i augmenta les probabilitats que la persona adopti hàbits saludables de manera duradora.

Barreres i solucions 

L'estudi també identifica les principals barreres que impedeixen als professionals de la salut implementar aquesta pràctica. Entre elles, destaquen la falta de temps en les consultes, l'absència de protocols estandarditzats, l'escassa formació dels metges en aquest àmbit i la poca coordinació entre diferents especialitats. Per a superar aquests obstacles, els autors del treball proposen un "canvi de model" que incorpori guies clíniques de prescripció d'exercici i promogui la formació contínua dels professionals sanitaris. Igual que un metge sap exactament quina dosi d'un medicament receptar, hauria de tenir les eines i el coneixement per a prescriure un pla d'activitat física adaptat a les necessitats de cada pacient. Aquest enfocament no sols podria millorar significativament la salut de la població, sinó que també posicionaria a l'atenció primària com un pilar fonamental en la prevenció de malalties i la promoció d'un benestar integral. L'exercici físic, d'aquesta manera, es converteix en una eina terapèutica més, tan vàlida i crucial com qualsevol altre tractament mèdic.