Trump es burla de les energies renovables i l'Acord de París davant la ONU

En un discurs davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, el president Donald Trump va qualificar el canvi climàtic com la "major estafa mai perpetrada en el món", ignorant els advertiments de científics i els efectes devastadors que el fenomen ja està causant en diverses nacions. 

Els seus comentaris, que han estat descrits com una "burla" a la comunitat científica i als països més vulnerables, contrasten fortament amb la realitat que enfronten líders i ciutadans de tot el món, des de l'augment del nivell de la mar fins als desastres naturals intensificats.

La postura de Trump es va mantenir ferma en la seva crítica a les polítiques d'energies renovables i als esforços globals per a combatre el canvi climàtic. Al llarg de la seva intervenció, el president estatunidenc va desestimar la ciència del clima, va fer afirmacions falses i es va burlar d'iniciatives com l'Acord de París. No obstant això, la seva retòrica va ser directament contradita per experts i líders que presenciaven l'esdeveniment.

Desmentint les afirmacions 

Malgrat les declaracions de Trump, la realitat científica i econòmica ofereix una perspectiva molt diferent. Aquí es desglossen algunes de les seves afirmacions més polèmiques i la resposta dels experts:

Energies renovables: Trump va qualificar l'energia eòlica i solar com una "broma" i les va considerar massa costoses i ineficaces. No obstant això, informes de la ONU i l'Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA) han demostrat que l'energia solar i eòlica són ara, en la majoria dels casos, les opcions més barates per a la generació d'electricitat. El científic climàtic Michael Mann va assenyalar que els subsidis als combustibles fòssils, que Trump secunda, són els que mantenen la seva viabilitat, distorsionant el "lliure mercat".

Acord de París: Trump va justificar la seva retirada de l'acord al·legant que els Estats Units pagava "molt més que qualsevol altre país". No obstant això, l'Acord de París és un pacte voluntari en el qual cada nació estableix els seus propis objectius d'emissions i contribucions. Encara que la Xina és actualment el major emissor, els Estats Units ha estat històricament el major contaminant de diòxid de carboni, sent responsable del 24% del CO₂ emès des de 1850, a diferència del 3% de tot el continent africà.

"Carbó net": En to jocós, Trump va comentar que preferia referir al carbó com a "carbó net i bell". Aquesta declaració va ser durament criticada pel científic Rob Jackson, de la Universitat de Stanford, qui va afirmar que el carbó mata a milions de persones a l'any, i "el president pot fingir que el carbó és net, però la gent real... morirà per aquesta mentida".

El context global i les conseqüències del discurs

Les declaracions de Trump es van produir en un moment en què el món està experimentant els efectes del canvi climàtic de manera cada vegada més evident. L'ambaixadora de la nació insular de Palaos , Ilana Seid, i el delegat de Malaui , Evans Davie Njewa, van expressar la seva decepció, advertint que la inacció és una "traïció als més vulnerables".

La climatòloga Adelle Thomas, del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (#IPCC) de la ONU, va compartir la seva experiència personal amb l'huracà Sandy per a emfatitzar que l'evidència del canvi climàtic no és abstracta, sinó "viscuda, mortal i exigeix una acció urgent". El discurs de Trump també va tocar altres temes, com els gasos d'efecte d'hivernacle de les vaques i la contaminació provinent d'altres països, però les seves afirmacions van ser desmentides per experts, els qui van assenyalar que la contaminació local continua sent el problema principal als Estats Units i que les empreses petrolieres han promogut el concepte de "petjada de carboni" per a desviar la responsabilitat als individus. En definitiva, les paraules de Trump van evidenciar un profund desacord amb la ciència i la política climàtica global, mentre la resta del món intenta avançar en la lluita contra la crisi.