La Mar Menor es converteix en un dipòsit de metalls tòxics

La llacuna salada de la Mar Menor a Múrcia, la major d'Europa, alberga en els seus sediments anivellis de metalls pesants que superen els límits de toxicitat, segons revela un estudi del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). La recerca ha reconstruït la història de la contaminació dels sediments durant els segles XX i XXI i ha revelat que la indústria minera, activa entre finals del segle XIX i mediats del segle XX en la serra de Cartagena-La Unió, va ser la principal culpable d'aquesta acumulació històrica.

Un llegat de plom, arsènic i mercuri

L'estudi va determinar la presència de concentracions de metalls com a plom, arsènic, zinc, mercuri, coure i plata que no sols excedeixen els límits de toxicitat, sinó que també superen els valors detectats en ecosistemes costaners similars a nivell global.

Les dades històriques demostren que les concentracions màximes es van aconseguir mediats del segle XX. Malgrat la prohibició d'abocaments miners imposada en 1955, el problema va persistir. Els fluxos de metalls van continuar arribant a la llacuna a través de l'escolament arrossegat per les pluges torrencials que arrossegava residus de l'antiga activitat minera. En l'actualitat, els dipòsits més grans d'aquests tòxics es concentren en el sud de la llacuna, la zona més pròxima als antics llits miners. Els sediments de la Mar Menor acumulen, en total, milers de tones de metalls.

Noves amenaces per a la biodiversitat

Encara que les concentracions superficials de metalls són actualment més baixes que durant gran part del segle XX, l'estudi adverteix sobre els riscos futurs. Irene Alorda-Montiel , investigadora del ICTA-#UAB explica que "l'impacte d'aquestes acumulacions de metalls, que ara mateix no està afectant els éssers vius, podria ser major en un futur degut a les interaccions amb altres pressions derivades d'activitats humanes". 

L'informe subratlla que el canvi climàtic, els episodis d'eutrofització i la resuspensión dels sediments del fons marí podrien contribuir a alliberar novament aquests metalls. Aquest procés augmentaria la seva disponibilitat per als organismes aquàtics, la qual cosa posaria en greu risc la biodiversitat de l'ecosistema. El treball conclou que és fonamental abordar la gestió dels ecosistemes costaners de manera integral, considerant que els impactes històrics es combinen amb els efectes del canvi global, agreujant la contaminació existent. Això proporciona informació crucial per al disseny de futures estratègies de conservació i mitigació de la contaminació en la Mar Menor i en cossos d'aigua similars al voltant del món.