El Camp Magnètic de la Terra es desestabilitza : els cientificos de l'Agència Espacial Europea sobre l'Anomalia de l'Atlàntic Sud

Científics de l'Agència Espacial Europea (ESA) han revelat, a partir d'onze anys de mesuraments de la missió Swarm, que la regió feble del camp magnètic de la Terra sobre l'Atlàntic Sud —coneguda com l'Anomalia de l'Atlàntic Sud— s'ha expandit en una àrea equivalent a gairebé la meitat de la grandària d'Europa continental des de 2014.

El camp magnètic terrestre és essencial per a la vida, actuant com un escut dinàmic que protegeix al planeta de la radiació còsmica i les partícules carregades del Sol. Aquest camp és generat principalment pel moviment de l'oceà global de ferro colat en el nucli exterior, a uns 3000 km sota la superfície.

Creixement i implicacions per a la Seguretat Espacial

L'Anomalia de l'Atlàntic Sud va ser identificada per primera vegada en el segle XIX al sud-est d'Amèrica del Sud. Avui, aquesta regió és una preocupació crítica per a la seguretat espacial, ja que els satèl·lits que la travessen estan exposats a majors dosis de radiació. Això pot provocar fallades de funcionament, danys en el maquinari crític i fins i tot apagades en els equips.

Els últims resultats de la missió Swarm, publicats aquest mes en Physics of the Earth and Planetary Interiors, detallen que, si bé l'Anomalia es va expandir de manera constant entre 2014 i 2025, una zona específica al sud-oest d'Àfrica ha experimentat un afebliment encara més ràpid del camp magnètic des de 2020.

L'autor principal de l'estudi, Chris Finlay, professor de Geomagnetisme en la Universitat Tècnica de Dinamarca, explica: "L'Anomalia de l'Atlàntic Sud no és només un bloc únic. Està canviant de manera diferent cap a Àfrica que prop d'Amèrica del Sud. Hi ha una cosa especial succeint en aquesta regió que està causant que el camp s'afebleixi de forma més intensa".

Aquest comportament es vincula als pegats de flux invers en el límit entre el nucli extern líquid i el mantell rocós de la Terra. Finlay detalla que, mentre s'esperaria que les línies del camp magnètic sortissin del nucli en l'hemisferi sud, sota la AAS s'observen àrees on el camp "torna al nucli". Les dades de Swarm mostren com una d'aquestes àrees es mou cap a l'oest sobre Àfrica, contribuint a l'afebliment accelerat de l'anomalia en aquesta regió.

El Pol Nord Magnètic es mou cap a Sibèria

La missió Swarm, una constel·lació de tres satèl·lits idèntics llançada en 2013 sota el programa FutureEO de l'ESA, proporciona el registre continu més llarg de mesuraments del camp magnètic des de l'espai, un rècord d'onze anys. Les dades no sols revelen l'afebliment a l'Atlàntic Sud, sinó que també destaquen la naturalesa dinàmica del magnetisme terrestre en altres regions. En l'hemisferi nord, la regió de camp magnètic fort sobre Sibèria ha crescut en un 0.42% de la superfície terrestre (comparable a la grandària de Groenlàndia).

En contrast, la regió de camp fort sobre el Canadà s'ha encongit en un 0.65% de la superfície terrestre (gairebé la grandària de l'Índia). Aquest canvi està associat al desplaçament del pol nord magnètic cap a Sibèria en els últims anys, un moviment crucial per a la navegació global. Anja Stromme, Directora de la Missió Swarm de l'ESA, va celebrar la longevitat dels satèl·lits: "És realment meravellós veure el panorama general de la nostra Terra dinàmica gràcies a la sèrie temporal estesa de Swarm. Els satèl·lits estan sans i proporcionant dades excel·lents, per la qual cosa esperem poder estendre aquest registre més enllà de 2030".