Rellotge endarrerit, cossos afectats: la ciència adverteix just abans del canvi d'hora

Aquesta matinada de dissabte a diumenge, a les 03:00 hores, els rellotges tornaran a marcar les 02:00, posant en marxa un dels rituals més habituals de l’any que, tanmateix, té implicacions significatives per a la salut i el benestar. El canvi horari, aparentment innocu, altera els ritmes circadians del cos, provoca trastorns del son i afecta milions de persones, des dels nens fins a la gent gran. Els experts catalans coincideixen que hauria de ser l’últim canvi semestral i que l’horari d’hivern hauria de consolidar-se de manera permanent.

Un canvi obsolet amb efectes reals sobre el cos

El canvi d’hora es va instaurar als anys 80 amb la intenció d’estalviar electricitat, però els avenços tecnològics i el consum energètic modern han deixat aquesta justificació en desús. Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative, assegura que “tota evidència científica demostra que, encara que el motiu del canvi d’hora cada 6 mesos era per estalviar energèticament, no hi ha hagut estalvi”.

Junqué afegeix que les condicions han canviat radicalment respecte als anys 80: “No hi havia Internet, ni centres de dades, ni aire condicionat. Les mesures d’abans de fa 40 anys no tenen res a veure amb l’estalvi energètic d’ara”. Per això, considera clau que la proposta del Govern espanyol davant la Unió Europea d’eliminar els canvis estacionals sigui aprovada i que es mantingui l’horari d’hivern de manera estable per protegir la salut.

Efectes immediats sobre la salut i la seguretat

El canvi horari afecta el son, la concentració i l’estat d’ànim. Junqué explica que “fa que hi hagi més accidentalitat aquests dies, més problemes per conciliar el son, especialment en nens, gent gran i persones amb malalties cròniques. S’ha comprovat que, a la llarga, canviar d’horari cada sis mesos augmenta els ictus i les malalties cardiovasculars; és un canvi artificial en el nostre cos”.

Per la seva banda, el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Antonio Bulbena, descriu el canvi com un “jet-lag encobert” que necessita fins a dues setmanes per ajustar-se, i que moltes persones pateixen sense adonar-se’n. Bulbena defensa que l’horari d’hivern és el més adequat amb el ritme biològic: “És el més proper a l’estructura circadiana, el que millor encaixa amb els nostres ritmes naturals”.

L’expert afegeix que cada ajust genera canvis hormonals, alteracions de memòria i atenció, més irritabilitat i trastorns del son, acumulant efectes negatius semestrals. “Els avantatges econòmics són mínims i el tràngol molt més gran”, sentencia.

L’horari d’hivern, més llum al matí i major seguretat

Mantenir més llum a primera hora beneficia la salut, l’educació i la productivitat. Junqué indica que “si de manera estable ens quedéssim amb l’horari d’estiu, els mesos de desembre a març fins a les 09:15 hores no sortiria el sol. Els nens anirien a l’escola sense llum i es veurien afectades activitats econòmiques com l’agricultura o la construcció”.

Quant a la menor llum al final de la jornada, Junqué explica que és un tema diferent: “No cal barrejar discussions. Una cosa és la durada de la nostra jornada laboral, que aquí a Espanya tenim una jornada que a les 19 hores el 70% de la població està treballant”. La seva recomanació és reorganitzar horaris per sortir abans, al voltant de les 17 hores, com a la majoria de països europeus.

La oportunitat d’un últim canvi

Durant la recent Time Use Week a Barcelona, Junqué i el seu equip van insistir davant la Unió Europea que la supressió del canvi horari sigui prioritària: “L’any vinent, a l’octubre, es produeixi l’últim canvi i ja es mantingui l’horari d’hivern”.

L’objectiu és posar fi a dècades d’ajustos semestrals que alteren els ritmes circadians i provoquen problemes de salut. Els especialistes alerten que la combinació de llum mal distribuïda, horaris laborals llargs i canvis artificials d’hora genera estrès, somnolència, accidents i malalties cardiovasculars que afecten tota la població.

Què cal esperar aquesta matinada

A partir de les 03:00 hores d’aquest dissabte, els ciutadans veuran com els rellotges s’endarrereixen una hora. Aquest gest pot provocar somnolència, irritabilitat i desajustos de l’apetit durant els primers dies. Els experts recomanen mantenir rutines de son constants, exposar-se a la llum natural del matí i preparar especialment els nens i les persones grans.

Mentre els rellotges retrocedeixen, els especialistes recorden que aquest ajust no és un simple tràmit, sinó un repte real per a la biologia humana. Com adverteix Bulbena: “Cada ajust horari és un petit jet-lag col·lectiu que el cos no necessita”. Aquesta matinada, el retrocés del rellotge serà també una oportunitat per reflexionar sobre la necessitat d’un horari permanent que prioritzi la salut i el benestar de tota la població.