Els hospitals catalans es consoliden com a fàbriques d'innovació gràcies al talent clínic
Un informe de Mobile World Capital Barcelona revela que els hospitals catalans lideren la creació de ‘spin-offs’ biomèdiques a Espanya. Vall d’Hebron i el Clínic es situen entre els 20 centres més emprenedors del país.
La relació entre ciència, empresa i salut ha deixat de ser un somni de laboratori. A Catalunya, els hospitals demostren que la recerca clínica no només salva vides, sinó que també impulsa un model d’economia basada en el coneixement. Així ho mostra l’últim informe de MWCapital, que analitza com la transferència tecnològica hospitalària s’ha convertit en una de les principals fonts d’innovació del país.
La nova frontera de la innovació biomèdica
El director de Transferència Tecnològica de MWCapital, Albert Mascarell, destaca que els hospitals han passat de ser espais de recerca sanitària a autèntics viveros empresarials. “Històricament, les universitats i hospitals de Catalunya i Madrid són els que han acumulat més pressupost i han estat més tractors, cosa que explica en part que siguin els territoris més creadors d’empreses”, subratlla en declaracions a Europa Press.
L’informe “L’ecosistema de spin-offs deep tech a Espanya 2025” revela que Catalunya i Madrid concentren més de la meitat d’aquestes empreses, amb un 28,2% i un 23,7%, respectivament. En el cas català, el document assenyala una especialització en camps com el diagnòstic molecular, els biomaterials, la bioinformàtica i les plataformes biotecnològiques. Tot això, apunten, respon a “la fortalesa de l’ecosistema biomèdic, la densitat de centres de recerca d’excel·lència i la connexió amb la indústria digital”.
De la pipeta al mercat: un procés llarg però fructífer
Malgrat els resultats, Mascarell recorda que la creació d’una empresa derivada d’una recerca científica és un camí de fons. “No és un fenomen immediat, el procés des de la idea científica fins a la seva arribada al mercat pot durar entre cinc i deu anys de mitjana”, explica.
Entre els exemples més destacats hi ha Nema Health, una spin-off del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que treballa en immunoteràpies aplicades tant a la salut humana com a la salut animal. La seva constitució, el 2024, va ser el resultat de sis anys de recerca continuada. Fins i tot després de constituir-se, les noves empreses requereixen altres tres a cinc anys per aconseguir la finançament que els permeti prosperar, sovint amb l’ajuda de programes públics de suport.
Vall d’Hebron i Clínic: dos pols de creació científica
L’estudi situa l’Hospital Vall d’Hebron entre els grans impulsors de l’emprenedoria científica: entre 2001 i 2023, el seu institut de recerca va participar en la creació de 15 empreses. Juntament amb ell, l’Hospital Clínic de Barcelona figura també entre els 20 centres més prolífics d’Espanya en aquest àmbit, i encapçalen el rànquing si es compten només els hospitals.
Mascarell sosté que ambdós han entès que “la ciència no ha de quedar-se només a l’hospital”. Disposen, afegeix, d’“accés a pacients, quiròfans i biobancs de material, una amalgama de paràmetres que fa preveure que faran realitat moltes més spin-offs en els pròxims anys”.
Un marc legal que impulsa la transferència
El responsable de MWCapital valora especialment els canvis normatius recents, com la reforma de la Llei de la Ciència i la Llei de Startups (2022), així com els sexennis de transferència, que reconeixen la tasca dels investigadors que transformen el seu treball en valor econòmic i social.
Per a Mascarell, aquests avenços són essencials per consolidar una cultura d’innovació hospitalària professionalitzada, en la qual el coneixement científic es tradueixi en progrés. “Fomenten una cultura associada a la transferència tecnològica en hospitals i instituts de recerca”, assegura, convençut que aquest model situarà Espanya —i Catalunya en particular— a la vanguardia europea de la biotecnologia.
De la recerca a l’impacte social
El nou panorama demostra que la innovació sanitària catalana no només busca curar malalties, sinó també generar economia, ocupació i coneixement. Amb un ecosistema que uneix hospitals, universitats i empreses tecnològiques, Catalunya reforça la seva posició com a referent internacional en biomedicina aplicada.
Lluny de ser una moda, la creació de spin-offs als hospitals apunta a una transformació estructural: la ciència, cada cop més, es converteix en motor directe de desenvolupament social i econòmic.
Escriu el teu comentari