Un estudi revela l'evolució dels vincles entre ximpanzés i bonobos

Abans d’endinsar-se en els resultats científics, convé situar aquesta recerca dins de l’esforç creixent per entendre com s’estructuren les interaccions dels primats més pròxims a la nostra espècie, un camp que ofereix paral·lelismes reveladors amb dinàmiques humanes.

Una exploració àmplia del comportament social

Una col·laboració entre especialistes d’Utrecht i Madrid ha analitzat com dues espècies de grans simis administren la proximitat física i les preferències afectives mitjançant la cura del pelatge. El treball, publicat a la revista iScience, va reunir aportacions de biologia, psicologia i matemàtiques per interpretar milers d’observacions sobre relacions internes en grups de ximpanzés i bonobos.

Patrons selectius i models de convivència

Els autors assenyalen que tots dos primats limiten l’atenció més íntima a individus molt concrets de les seves comunitats, encara que no necessàriament units per parentiu. Segons la Universitat d’Utrecht, la majoria d’exemplars redueix la pràctica intensa d’acicalament a un petit conjunt de companys, mantenint vincles més tous amb la resta, un patró descrit com «similar als entramats d’amistat humans».
Les conclusions revelen que els ximpanzés —que comparteixen amb les persones el 99 % de les seqüències genètiques— concentren la interacció profunda en un nombre reduït d’aliats, mentre que els bonobos —amb una coincidència del 98,7 %— distribueixen l’activitat de manera més equilibrada entre diversos membres del seu grup.

Canvis al llarg de la vida

Amb el pas del temps, els ximpanzés es tornen més estrictes en l’elecció dels seus acompanyants més pròxims, un tret equiparat amb tendències humanes descrites en l’edat adulta. Sobre aquest punt, l’equip explica que la disminució del cercle íntim «podria reflectir una inversió social estratègica, en què els individus passen d’un compromís ampli a relacions més profundes amb socis seleccionats».
Els investigadors afegeixen que aquesta transformació «optimitza probablement la seguretat emocional, la previsibilitat i el suport mutu», subratllant que un conjunt reduït de contactes no s’ha d’interpretar com a aïllament, sinó com «un afinament de prioritats socials, potser influït per l’envelliment cognitiu, l’augment de l’aversió al risc o l’experiència acumulada».

El cas diferenciat dels bonobos

En canvi, l’espècie més associada a estructures tolerants no mostra la mateixa reducció de vincles intensos amb l’avanç de l’edat. Per als responsables de l’anàlisi, aquesta absència d’estrenyiment del cercle proper «podria reflectir l’estructura més igualitària i tolerant de l’espècie, que permetria als individus més grans no prioritzar necessàriament llaços més tancats».

Un horitzó més ampli per comprendre la convivència

El director de l’estudi, Edwin van Leeuwen, subratlla que les diferències detectades posen de manifest que «hi ha múltiples vies evolutives per configurar les relacions socials». Entendre-les, afirma, «pot aportar coneixements crucials per investigar la cooperació, l’aprenentatge social i el benestar emocional tant en les persones com en altres animals».