Tragèdia ecològica a l’Everest

L’ambiciós pla dissenyat per netejar la muntanya més alta del món arriba a la seva fi. Les autoritats del Nepal han confirmat a la BBC que el sistema de dipòsits implementat fa més d'una dècada no ha aconseguit resultats tangibles i s'ha convertit en una càrrega administrativa ineficient.

Un sistema amb fallades estructurals

L'esquema obligava cada expedició a lliurar un dipòsit de 4.000 dòlars, els quals només es reemborsaven si els muntanyencs tornaven amb almenys 8 kg de brossa. Tot i això, el problema persisteix per diverses raons clau:

La brossa es queda a les altures: segons Tshering Sherpa, director del Sagarmatha Pollution Control Committee, els escaladors solen portar residus dels campaments baixos. A les zones altes, on és més difícil operar, només baixen ampolles d'oxigen i abandonen tendes de campanya, llaunes i caixes de menjar.

Producció vs. recollida: mentre la norma exigia baixar 8 kg, s'estima que un escalador produeix de mitjana uns 12 kg de residus durant les sis setmanes que dura l'expedició.

Falta de monitorització: més enllà d'un lloc de control situat sobre la Cascada de Gel del Khumbu, no existeix vigilància real sobre el que els escaladors fan als campaments superiors.

50 tones de residus acumulats

Malgrat que la majoria dels diners dels dipòsits s'han retornat al llarg dels anys —cosa que teòricament indicaria que els escaladors han complert—, la realitat a la muntanya és ben diferent. S'estima que l'Everest allotja unes 50 tones de brossa.

Himal Gautam, director del departament de turisme, ha assenyalat que el sistema no ha fet desaparèixer el problema i que l'enfocament de les campanyes de neteja actuals se sol centrar en les zones baixes a causa de l'alt cost i el risc d'operar a gran altitud.

Cap a un nou model

Les autoritats han reconegut que el sistema actual és una "regla defectuosa" i ja estan treballant en un nou esquema que esperen que sigui més efectiu per frenar l'acumulació de residus al "sostre del món".