Les Llars Mundet acolliran el centre de neurociència aplicada més potent d’Europa

El Campus Mundet de Barcelona es convertirà en un dels grans pols europeus de recerca en salut cerebral amb la creació del futur Centre de Neurociències Aplicades de Barcelona (BCAN), un projecte estratègic impulsat per la Universitat de Barcelona amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, que transformarà l’antic teatre del recinte en una infraestructura científica d’alt nivell amb una inversió inicial de 12 milions d’euros.

El projecte, que es preveu finalitzar l’any 2028, es finançarà a parts iguals entre la Generalitat i la Diputació mitjançant fons europeus FEDER, i permetrà rehabilitar un espai patrimonial emblemàtic per convertir-lo en un centre capdavanter en neurociència aplicada, amb tecnologies pioneres a l’Estat espanyol i capacitat per atraure talent internacional.

Un centre per abordar els grans reptes del cervell

El BCAN, liderat per l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro), neix amb la voluntat de donar resposta a alguns dels principals reptes sanitaris i socials del segle XXI, com la salut mental en adolescents en un context digital, les malalties neurodegeneratives associades a l’envelliment o el desenvolupament de tractaments personalitzats per a trastorns com la depressió i l’ansietat.

Aquesta infraestructura es planteja com un espai altament especialitzat que integrarà disciplines com la neuroenginyeria, la neurociència computacional i la medicina de precisió, amb equipaments singulars que només es troben en un nombre molt reduït de centres de recerca a escala mundial, fet que reforçarà el posicionament de Barcelona com a referent en innovació en salut.

Un projecte de país amb impacte científic i social

Les institucions impulsores han destacat el caràcter estratègic del projecte. El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha subratllat que el BCAN representa “un projecte de referència i d’alt impacte científic” que permetrà afrontar els grans reptes associats a les malalties del cervell amb una mirada multidisciplinària i amb una clara vocació de servei a la societat.

En la mateixa línia, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha remarcat que iniciatives com aquesta demostren que la recerca ha d’anar més enllà de la generació de coneixement i traduir-se en millores concretes per a la qualitat de vida de les persones, situant la salut cerebral com un àmbit estratègic per al futur del país.

Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha definit el BCAN com “un projecte de país amb ambició internacional”, capaç d’atraure el millor talent i de convertir la recerca en una eina clau per garantir el dret a la salut des de la prevenció, l’assistència i la innovació.

Neuroarquitectura en un edifici històric

El nou centre s’ubicarà a l’antic teatre de les Llars Mundet, un edifici construït el 1957 que en el seu moment va ser la sala més gran de Barcelona amb capacitat per a 1.300 persones. El projecte de rehabilitació, liderat pels despatxos Barceló Balanzó Arquitectes i Scob Arquitectura i Paisatge, respectarà els elements arquitectònics originals i incorporarà criteris de neuroarquitectura, una disciplina que estudia com els espais influeixen en el benestar i el rendiment cognitiu.

A més, es conservaran i restauraran elements artístics integrats a l’edifici, com obres de Josep Guinovart, Armand Olivé i Julio Bono, mantenint així el vincle entre el passat cultural de l’espai i el seu futur científic.

De centre assistencial a hub científic internacional

La transformació de l’antic teatre simbolitza l’evolució del Campus Mundet, que va néixer com a complex assistencial destinat a l’atenció d’infants vulnerables i que amb el temps s’ha consolidat com un espai universitari de referència. Ara, amb la creació del BCAN, el recinte fa un pas més per convertir-se en un hub científic internacional orientat a la recerca en salut i benestar.

Aquest projecte s’emmarca també en un conjunt d’actuacions de millora del campus, amb una inversió addicional d’1,3 milions d’euros destinada a la transformació d’espais, la creació d’infraestructures verdes, la millora de l’accessibilitat i la promoció de la sostenibilitat ambiental, amb l’objectiu de convertir el recinte en un entorn saludable, resilient i obert a la ciutat.