Un estudi a Catalunya troba l'origen cerebral de la lentitud en el Parkinson

La malaltia de Parkinson normalment, en la societat, se li sol associar al tremolor incontrolat d'una persona, però per a quines la pateixen, existeix un enemic molt més silenciós i no tan conegut popularment: la lentitud de moviments, també anomenat bradicinèsia. Ara, una recerca liderada pel Parc Sanitari SJD ha aconseguit posar-li "rostre" biològic a aquest símptoma, descobrint que no es tracta d'una simple falta de voluntat muscular, sinó d'un canvi físic en l'estructura del cervell.

L'estudi, encapçalat pels doctors Christian Stephan-Otto, Christian Núñez, Antoni Callén i la investigadora Gemma Colomé, evidència que la dificultat per a moure està directament relacionada amb alteracions en el plegament de l'escorça cerebral.

Per què s'alenteix el cos? La clau del còrtex

Fins ara, la lentitud motora es tractava com un símptoma clínic, però aquesta recerca va més enllà en demostrar que existeix un dèficit en el processament sensorial. Els resultats indiquen que la reducció dels plecs corticals afecta regions crítiques del cervell encarregades de processar la informació necessària per a executar moviments. En altres paraules, el cervell té més dificultats per a processar la informació necessària per a executar accions que abans eren automàtiques.

Aquesta troballa és vital per a entendre la malaltia. Com explica el Dr. Antoni Callén, neuròleg de l'Hospital SJD Sant Boi, entendre que hi ha una base estructural ajuda a comprendre la frustració i l'esforç extraordinari que experimenten els pacients per a dur a terme tasques "senzilles". No és només lentitud; és un cervell treballant contra una estructura que ha canviat.

Un avanç cap a diagnòstics més veloços i precisos

La rellevància d'aquest projecte interinstitucional, on han col·laborat centres de prestigi com el IDIBAPS i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu, resideix en la seva aplicació pràctica immediata:

• Ressonàncies magnètiques com biomarcador: Les proves d'imatge podrien convertir en l'eina definitiva per a detectar canvis precoços en el còrtex.
• Acompanyament personalitzat: En entendre millor el mal estructural, els metges poden oferir un seguiment més ajustat a la realitat de cada pacient.
• Avaluació de teràpies: Permetrà mesurar amb precisió matemàtica si els nous tractaments estan frenant realment la degeneració de l'escorça.

L'impacte del Parkinson en xifres

El Parkinson és el segon trastorn neurodegeneratiu més freqüent a escala mundial, afectant a més de vuit milions de persones. A Catalunya , la xifra de diagnosticats supera els 30.000, enfrontar a una malaltia que no entén només de vellesa: un 15% dels casos es detecten en menors de 50 anys.

Un futur d'esperança i tecnologia

Aquest estudi no sols aporta rigor científic, sinó que obre una porta a l'esperança. En combinar la mirada clínica amb la capacitat analítica de la imatge cerebral, la medicina catalana se situa a l'avantguarda de les malalties neurodegeneratives, buscant respostes útils que millorin la qualitat de vida dels qui, dia a dia, lluiten per minimitzar els efectes de la malaltia.