Els perills que comporten l'augment de temperatures del mar Mediterrani

 

L'onada de calor que s'ha instal·lat a Espanya des de fa diverses setmanes no només està augmentant les temperatures de la terra i l'aire, sinó també les de l'aigua. De fet, la Mediterrània fa uns quants dies que està fins a 6ºC per sobre de la mitjana normal, arribant fins i tot als 30ºC en alguns punts del mar. Aquest fenomen, traduït a paraules científiques, es coneix com a "onada de calor marina", i les seves conseqüències poden ser devastadores en els propers mesos.

 

Per posar en context aquestes temperatures marines, el mar Carib ronda els 29 ºC. Per a molts ni més ni menys, tenir tanta caloreta a l'aigua pot ser una cosa ideal per poder gaudir de la platja, però la realitat és que no presagia res de bo. El mar tan càlid afecta les brises, ja que en igualar-se les temperatures del mar i la terra, les diferències de pressió entre les brises diürnes/marines i nocturnes/terrestres no s'accentuen tant.

 

Quan la temperatura del mar és elevada, les nits solen ser més caloroses. Aquest fet provoca que es generi una situació meteorològica favorable per a laparició de pluges torrencials o tempestes.

 

 

Mario Picazo, meteoròleg i professor de Meteorologia i Canvi Climàtic a l'UCLA, puntualitzava arran del seu tweet que el fet de tenir el mar càlid “no fabrica tempestes severes, sí la dinàmica atmosfèrica de freqüents DANES i incursions d'aire fred que vivim amb més freqüència des de la dècada passada i no necessàriament només a la tardor".

 

COM PODRIA AFECTAR A LA TARDOR?

 

Les conseqüències d'aquest augment de temperatures marines no haurien de ser del tot visibles fins a l'arribada de la tardor, en teoria. Aquest factor climàtic pot comportar l'increment de risc de Depressió Aïllada a Nivells Alts (més conegut per les sigles, DANA).

 

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) defineix la DANA com una "depressió tancada en altura que s'ha aïllat i separat completament de la circulació associada al raig , i que es mou independentment de tal flux, arribant de vegades, a ser estacionària o fins i tot retrògrada".

 

Aquesta DANA sol afectar la vessant mediterrània, ja que és la zona on xoca la massa d'aire polar des d'Europa Occidental amb l'aire humit procedent de la Mediterrània. Per entendre millor aquest fenomen, cal visualitzar que la massa d'aire fred viatja normalment de l'oest a l'est, però de vegades pot viatjar de nord a sud. Com que xoca amb l'aire càlid mediterrani, la massa freda es doblega i es trenca, de manera que es crea una massa d'aire independent freda envoltada d'aire més calent. El contrast entre les dues temperatures diferents acaba provocant les pluges torrencials, que inclouen en molts casos vents extrems, calamarsa, tempesta...

 

 

El problema és que com més gran és la diferència de temperatures entre les dues masses d'aire, més intenses solen ser les tempestes. Per tant, amb una mar Mediterrània vorejant els 30ºC, podem trobar-nos amb una tardor especialment problemàtica en aquest sentit.

 

TEMPESTES MÉS FREQÜENTS

 

Fa uns quants anys, la presència de tempestes i pluges torrencials no era tan elevada i solia concentrar-se després de l'estiu. El problema és que, amb el canvi climàtic, tot l'ordre s'està perdent i ara poden aparèixer tempestes en altres èpoques de l'any i amb més intensitat, cosa que implica que les inundacions i les víctimes que provoquen poden incrementar.

 

En aquesta línia, cal destacar que el mar en aquests moments té una temperatura similar a la que es produïa anys anteriors a finals d'estiu, entre setembre i octubre. Per tant, si vingués una entrada d'aire fresc a l'agost seria possible que hi hagués un potent episodi de tempesta.

 

 

Però és que a més, aquest tipus de precipitacions són cada cop més freqüents, tal com demostra un estudi de la revista Atmospheric Research . Però el més paradoxal de tot és que com més augmenten aquests temporals, més augmenta la sequera. És a dir, s'està arribant a un punt on pràcticament només plou de forma torrencial, i no amb pluges “normals”. Per tant, un episodi de tempesta cada X temps no omple les reserves d'aigua, per la qual cosa segueix aprofundint en el problema de la sequera tot i patir inundacions.

 

Per tant, aquestes temperatures marines no presagien res de bo per a les tempestes futures.