L'alarmant descens de les poblacions d'animals des de la dècada del 1970

Les poblacions d'animals silvestre de la Terra s'han desplomat en una mitjana del 69% en poc menys de 50 anys . Així ho indica el Living Planet Report que la WWF i la Societat Zoològica de Londres publiquen cada dos anys.

Si es mira en profunditat, les espècies que viuen en aigua dolça (riu, llacs,...) són les que han patit un descens més gran en el nombre d'exemplars des de la dècada de 1970, quan es van començar a recollir aquestes dades.

PER QUÈ ES PERD LA BIODIVERSITAT?

L'informe explica que malgrat que "la biodiversitat, la varietat de la vida a la Terra, ens proporciona serveis essencials per al benestar humà"com roba, aliments i medicines, l'acció de l'ésser humà fa que "l'estem perdent a una velocitat alarmant".

L'ONG mediambiental i la societat zoològica apunten, com a causes, aspectes com el canvi climàtic (que amenaça espècies terrestres i marines), l' impacte de la indústria de l'alimentació i que "la nostra relació amb la natura està trencada", entre d'altres.

En aquest sentit, Marco Lambertini , director general de WWF Internacional, apunta que "la nostra societat es troba a la cruïlla més important de la història , enfrontant-se al desafiament de realitzar un canvi profund del que ha estat". L'italià, que ocupa el càrrec des del 2014, apunta que "potser la més existencial de totes aquestes qüestions és revisar com ens relacionem els éssers humans amb la natura".

A banda del punt de vista de les entitats responsables del Living Planet Report, la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) va identificar cinc indicadors claus en la pèrdua de biodiversitat. Són els canvis en l'ús del mar i la terra, l'explotació directa dels organismes, el canvi climàtic, la contaminació i les espècies invasores.

I LES SOLUCIONS?

Però de la mateixa manera que els experts fan una diagnosi de la situació, asseguren també que les solucions estan al nostre abast. En aquest sentit, l'ONG mediambiental i la societat zoològica afirmen que "els darrers estudis mostren que si no fem grans esforços per contrarestar la pèrdua d'espècies i la degradació de l'hàbitat, continuarem perdent dramàticament la biodiversitat mundial".

Tot i això, apunten que "per aconseguir-ho seran necessaris molts esforços en conservació i una producció i un consum més sostenible". A més, sostenen que "cap d'aquestes accions per si sola és suficient", sinó que cal treballar de forma transversal i a tots els nivells.
 

Si les tres accions es duen a terme alhora, "veurem que la pèrdua de la naturalesa pot ser reversible, i ser-ho a la velocitat que necessitem".

En aquest sentit, WWF i la Societat Zoològica de Londres apunten que "els líders mundials tenen una oportunitat de vital importància per revertir la destrucció de la naturalesa i assegurar un món amb una naturalesa en positiu, que beneficiarà les persones i el planeta". Dins de dos mesos, el desembre d'aquest 2022, a la conferència de biodiversitat de l'ONU (COP 15), els líders mundials decidiran quins seran els esforços per recuperar la biodiversitat durant la pròxima dècada.

La WWF exigeix als governs dels grans estats "que intensifiquin l'ambició i proposin un pla integral i basat en la ciència llest per ser posat en pràctica amb urgència".

EL DRET A UN MEDI AMBIENT SA

La cura del planeta no és únicament un dret abstracte, sinó que és una cosa que ha arribat a entitats com les Nacions Unides. L'any 2021, l'ONU va reconèixer el dret a viure en un entorn net, sa i sostenible com a dret universal. Per tant, ja no és una opció per als que governen, és una obligació.

De fet, aquest tipus de declaracions d'intencions existeixen en alguns països del món des de fa dècades. Costa Rica, per exemple, va afegir el dret a un ambient sa a la seva constitució el 1994 . En aquest sentit, les energies renovables ara suposen el 99% del seu mix elèctric , les seves lleis prohibeixen la mineria a cel obert i el desenvolupament de petroli i gas i els impostos al carboni paguen als Pobles Indígenes i agricultors per restaurar els boscos, que ja n'han duplicat la mida.