Egipte obre al públic per primer cop una tomba de 4.000 anys d'antiguitat

Egipte ha restaurat i ha posat a disposició dels turistes la tomba de Meru del Regne Mitjà, el lloc més antic accessible al públic a la zona occidental de Luxor. Aquesta ciutat és precisament el bressol de molts altres monuments faraònics, com per exemple, la Vall dels Reis, una necròpolis on es troben les tombes de la majoria de faraons de l'Imperi Nou.

Meru va ser un funcionari d'alt rang de la cort del rei Mentuhotep II de la XI Dinastia. Va regnar fins al 2004 aC, fa aproximadament 4.000 anys, i va ser enterrat a la necròpolis d'Asasif del nord. La seva tomba va ser excavada a la roca i restaurada pel Centre Polonès d'Arqueologia Mediterrània de la Universitat de Varsòvia i el Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte.

"Aquest és el primer lloc d'un període tan d'hora a l'oest de Tebes que es fa accessible als visitants", va dir Fathi Yassin , director general d'antiguitats a l'Alt Egipte. La tomba conté un corredor que condueix a una capella d'ofrenes amb un nínxol i una estàtua del difunt. Un pou funerari baixa fins a una càmera amb un sarcòfag.

"Aquesta és l'única habitació decorada de la tomba, amb una decoració inusual de pintura sobre guix de calç", va comentar Yassin. D'aquest sepulcre se'n tenia constància des d'almenys mitjans del segle XIX, segons afirmava la missió arqueològica.

MÉS TOMBES OBERTES AL PÚBLIC

La tomba de Meru no és l?única que s?ha obert al públic recentment. El Projecte Djehuty ha fet públic el jaciment de la necròpolis del turó de Dra Abu el-Naga, a Luxor (antiga Tebes), on es troben les tombes Hery i Djehuty de l'any 1500 aC, segons ha informat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que lidera les excavacions.

Les tombes que s'obren al públic van pertànyer a dos alts dignataris d'un dels períodes més importants de la història egípcia, com és el començament de la dinastia XVIII, que coincideix amb un nou període històric: el Regne Nou.

Est s'inicia amb la reunificació d'Egipte sota el regnat d'Amose (1530 aC) i amb el començament de l'imperi egipci sobre Núbia al sud i sobre Síria-Palestina al nord. Djehuty va ser supervisor del Tresor i dels treballs dels artesans al servei de la reina Hatsepsut, una de les poques dones que va exercir de faraó a l'antic Egipte i el regnat del qual es va estendre durant 22 anys, entorn de l'any 1470 a. C.

Per la seva banda, Hery va viure 50 anys abans i va ser supervisor del doble graner de la dona reial i la mare del rei Ahhotep. Així, tots dos van desenvolupar les seves respectives carreres administratives sota el mandat de dues dones.

Pel camí cap a les tombes de Djehuty i d'Hery, els visitants podran contemplar com era la necròpolis en època antiga i observar com era un jardí funerari al voltant de l'any 2000 a. C. L'original, construït amb toves i fang, roman enterrat; protegit sota una estructura metàl·lica recoberta amb planxes aïllants. Però just a sobre s'ha construït una rèplica exacta del jardí, produïda als tallers de Factum Art, a Madrid, i traslladada fins a Luxor el 2019.