Un estudi demostra que la contaminació ha arribat pràcticament a tots els racons del món

Un estudi pioner sobre el nivell diari de partícules fines a l'ambient (PM2,5) a tot el món ha descobert que gairebé cap lloc de la Terra és segur davant de la contaminació atmosfèrica.

Només el 0,18% de la superfície terrestre mundial i el 0,001% de la població mundial estan exposats a nivells de PM2,5 -el principal factor de risc per a la salut ambiental al món- per sota dels nivells de seguretat recomanats per l' Organització Mundial de la Salut (OMS).

La investigació, realitzada per la Universitat de Monash (Austàlia) i publicada a la revista 'The Lancet Planetary Health', assenyala que mentre que els nivells diaris s'han reduït a Europa i Amèrica del Nord en les dues dècades fins al 2019, han augmentat a el sud d'Àsia, Austràlia, Nova Zelanda, Amèrica Llatina i el Carib, amb més del 70% dels dies a tot el món amb nivells per sobre del que és segur.

La manca d‟estacions de control de la contaminació atmosfèrica a tot el món s‟ha traduït en una manca de dades sobre l‟exposició local, nacional, regional i mundial a les PM2,5. Ara, aquest estudi, dirigit pel professor Yuming Guo, de la Facultat de Salut Pública i Medicina Preventiva de la Universitat de Monash, ofereix un mapa de l'evolució de les PM2,5 a tot el món en les darreres dècades.

L'equip de recerca va utilitzar observacions tradicionals de control de la qualitat de l'aire, detectors meteorològics i de contaminació atmosfèrica per satèl·lit i mètodes estadístics i d'aprenentatge automàtic per avaluar amb més precisió les concentracions de PM2,5 a tot el món, segons el professor Guo .

"En aquest estudi, fem servir un enfocament innovador d'aprenentatge automàtic per integrar informació meteorològica i geològica múltiple per estimar les concentracions diàries de PM2,5 a nivell de superfície a nivell mundial amb una alta resolució espacial d'aproximadament 10 km x 10 km per a les cel·les de quadrícula mundials el 2000-2019, centrant-nos a les zones per sobre de 15 micrograms/m3, que l'OMS considera el límit de seguretat (el llindar continua sent discutible)”, afirma en un comunicat.

L?estudi revela que la concentració anual de PM2,5 i els dies d?alta exposició a PM2,5 a Europa i Amèrica del Nord van disminuir al llarg de les dues dècades de l?estudi, mentre que les exposicions van augmentar al sud d?Àsia, Austràlia i Nova Zelanda, i Amèrica Llatina i el Carib.

A més, l'estudi va descobrir que malgrat una lleugera disminució dels dies d'alta exposició a PM2,5 a nivell mundial, el 2019 més del 70% dels dies seguien tenint concentracions de PM2,5 superiors a 15 microgams/m3.

Al sud i l'est d'Àsia, més del 90% dels dies van tenir concentracions diàries de PM2,5 superiors a 15 microgams/m3. Austràlia i Nova Zelanda van tenir un marcat augment en el nombre de dies amb altes concentracions de PM2,5 el 2019. A nivell mundial, la mitjana anual de PM2,5 del 2000 al 2019 va ser de 32,8 microgams/m3.

Les concentracions més grans de PM2,5 es van distribuir a les regions de l'Àsia oriental (50,0 microgames/m3) i Àsia meridional (37,2 microgames/m3), seguides del nord d'Àfrica (30,1 microgames/m3). Austràlia i Nova Zelanda (8,5 microgames/m3), altres regions d'Oceania (12,6 microgames/m3) i el sud d'Amèrica (15,6 microgames/m3) van registrar les concentracions anuals de PM2,5 més baixes.

Sobre la base del nou límit directriu de l'OMS per al 2021, només el 0,18 % de la superfície terrestre mundial i el 0,001 % de la població mundial van estar exposats a una exposició anual inferior a aquest límit directriu (mitjana anual de 5 microgames/ m3) el 2019.

Segons el professor Guo, les concentracions insegures de PM2,5 també mostren diferents patrons estacionals "van incloure el nord-est de la Xina i el nord de l'Índia durant els mesos d'hivern (desembre, gener i febrer), mentre que les àrees orientals del nord de Amèrica van tenir altes PM2,5 durant els mesos d'estiu (juny, juliol i agost)", assenyala.

"També registrem una contaminació atmosfèrica per PM2,5 relativament alta a l'agost i setembre a Sud-amèrica i del juny al setembre a l'Àfrica subsahariana", apunta.

Afegeix que l'estudi és important perquè "proporciona un coneixement profund de l'estat actual de la contaminació de l'aire exterior i les seves repercussions en la salut humana. Amb aquesta informació, els responsables polítics, els funcionaris de salut pública i els investigadors en poden avaluar millor els efectes a curt i llarg termini de la contaminació atmosfèrica sobre la salut i elaborar estratègies per mitigar-la”.