Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
Es preveu que el nombre de satèl·lits en òrbita augmenti dels 9.000 actuals a més de 60.000 el 2030, i les estimacions suggereixen que ja hi ha més de 100 bilions de fragments de vells satèl·lits sense rastrejar donant voltes pel planeta
Un equip internacional de científics demana un tractat vinculant que garanteixi que la futura expansió de la indústria espacial mundial no faci malbé irreparablement l'òrbita terrestre. Durant la setmana que prop de 200 països van acordar un tractat per protegir l'Alta Mar després d'un procés de 20 anys, els experts creuen que la societat ha d'aprofitar les lliçons apreses d'una banda a l'altra del nostre planeta.
Es preveu que el nombre de satèl·lits en òrbita augmenti dels 9.000 actuals a més de 60.000 el 2030, i les estimacions suggereixen que ja hi ha més de 100 bilions de fragments de vells satèl·lits sense rastrejar donant voltes pel planeta, adverteixen els científics en un article publicat a Science.
Encara que aquesta tecnologia es fa servir per proporcionar una gran varietat de beneficis socials i mediambientals , es tem que el creixement previst de la indústria pugui inutilitzar grans parts de l'òrbita terrestre.
El grup internacional d'experts en tecnologia de satèl·lits i contaminació per plàstics als oceans afirma que això demostra la necessitat urgent d'un consens mundial sobre la millor manera de governar l'òrbita terrestre.
Reconeixen que diverses indústries i països estan començant a centrar-se en la sostenibilitat dels satèl·lits, però afirmen que això s'hauria de reforçar per incloure qualsevol nació que tingui plans d'utilitzar l'òrbita terrestre.
Qualsevol acord, afegeixen, hauria d'incloure mesures per implantar la responsabilitat de productors i usuaris sobre els satèl·lits i les deixalles, des del moment del llançament. Els costos comercials també s'haurien de tenir en compte a l'hora de cercar maneres d'incentivar la responsabilitat. Aquestes consideracions són coherents amb les propostes actuals per fer front a la contaminació per plàstics dels oceans quan els països inicien les negociacions per al Tractat Mundial sobre els Plàstics.
Els experts també creuen que, tret que es prenguin mesures immediatament, grans parts de l'entorn immediat del nostre planeta corren el risc de córrer la mateixa sort que Alta Mar, on una governança insubstancial ha donat lloc a la sobrepesca, la destrucció d'hàbitats , l'exploració minera en aigües profundes i la contaminació per plàstics.
L'article ha estat elaborat conjuntament per investigadors de la Universitat de Plymouth, la Iniciativa Llegada, la Societat Zoològica de Londres (ZSL) i Spaceport Cornwall, al Regne Unit, i la Universitat de Texas, l'Institut de Tecnologia de Califòrnia i el Laboratori de Propulsió a Chorro de la NASA, als Estats Units.
Entre ells hi ha l'acadèmic que va dirigir el primer estudi sobre microplàstics marins, publicat també a 'Science' fa gairebé 20 anys, i científics que van contribuir al compromís de desenvolupar un Tractat Global sobre Plàstics signat per 170 líders mundials a l'Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient al març de 2022.
La doctora Imogen Napper, investigadora de la Universitat de Plymouth, que va dirigir l'estudi amb finançament de la National Geographical Society, indica “el problema de la contaminació per plàstics, i molts dels altres reptes a què s'enfronten els nostres oceans, està atraient l'atenció mundial. Tot i això, la col·laboració ha estat limitada i l'aplicació, lenta".
"Ara ens trobem en una situació similar amb l'acumulació d'escombraries espacials -adverteix en un comunicat-. Tenint en compte el que hem après d'alta mar, podem evitar cometre els mateixos errors i treballar col·lectivament per prevenir una tragèdia dels comuns a l'espai. Sense un acord global podríem trobar-nos en un camí similar”.
Per la seva banda, Heather Koldewey, assessora tècnica marina del ZSL, subratlla que, "per abordar els problemes planetaris , cal reunir científics de totes les disciplines per identificar i accelerar les solucions".
"Com a biòloga marina no vaig imaginar mai escriure un article sobre l'espai, però gràcies a aquesta investigació en col·laboració he trobat molts paral·lelismes amb els reptes que planteja la resolució de problemes mediambientals a l'oceà --reconeix--. Només hem de millorar la incorporació de la ciència a la gestió i la política".
Per la seva banda, la doctora Moriba Jah, professora associada d'Enginyeria Aeroespacial i Enginyeria Mecànica de la Universitat de Texas a Austin, apunta que “els antics coneixements ecològics tradicionals (TEK) informen de com hem d'assumir la gestió perquè les nostres vides en depenen. M'entusiasma treballar amb altres per posar en relleu els vincles i la interconnexió entre totes les coses i que tant les deixalles marines com les espacials són un perjudici antropogènic que es pot evitar”, assegura.
La doctora Kimberley Miner, científica del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, afirma que "reflexant la nova iniciativa de l'ONU sobre els oceans, minimitzar la contaminació de l'òrbita terrestre inferior permetrà continuar l'exploració espacial, la continuïtat dels satèl·lits" i el creixement de la tecnologia espacial que canvia vides”.
En la mateixa línia, Melissa Quinn, Directora d'Spaceport Cornwall, apunta que "els satèl·lits són vitals per a la salut de la nostra gent, les economies, la seguretat i la pròpia Terra. Tot i això, la utilització de l'espai en benefici de les persones i el planeta està en perill”.
"Comparant com hem tractat els nostres mars, podem ser proactius abans de fer malbé l'ús de l'espai per a les generacions futures --suggereix--. La humanitat ha d'assumir la responsabilitat dels nostres comportaments a l'espai ara, no després. Animo tots els líders que prenguin nota, reconeguin la importància d'aquest proper pas i es responsabilitzin conjuntament”.
Finalment, el Professor Richard Thompson OBE, Cap de la Unitat Internacional de Recerca sobre Escombraries Marines de la Universitat de Plymouth, considera que “està molt clar que gran part de la contaminació que veiem avui podria haver evitat. Érem molt conscients del problema de la contaminació per plàstics fa una dècada, i si haguéssim actuat llavors la quantitat de plàstic als nostres oceans podria ser la meitat del que és avui”.
"En el futur hem d'adoptar una postura molt més proactiva per ajudar a salvaguardar el futur del nostre planeta --adverteix--. Hi ha molt que es pot aprendre dels errors comesos als nostres oceans que és rellevant per a l'acumulació de residus a l'espai ".
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"