És possible que els OVNIS estiguin sobrevolant el sistema solar i enviïn sondes a la Terra?

La teoria de la vida extraterrestre és una cosa que porta instaurada al món des de fa dècades. Ara s'ha estès una nova teoria, i és que el doctor Sean Kirkpatrick , director de la unitat OVNI del Pentàgon i el físic teòric Avi Loeb, expresident del Departament d'Astronomia de Harvard, afirmen que hi ha “naus nodrisses” extraterrestres que estarien volant a través del nostre sistema solar i enviant sondes a la Terra.

Tal com expliquen els investigadors, els extraterrestres podrien arribar per dues vies: mitjançant les escombraries espacials , similar a la manera com les nostres pròpies sondes interestel·lars (Voyager 1 i 2, Pioneer 10 i 11 i New Horizons) apareixeran en mil milions d'anys , o per mitjà d'equips funcionals com a dispositius autònoms equipats amb Intel·ligència Artificial (IA).

Els científics han aclarit que els dispositius instaurats a l'òrbita de la Terra no tingui cap entitat biològica perquè no sobreviurien a un viatge a través de l'espai interestel·lar i les condicions que s'estableixen a l'espai, inclosos els raigs còsmics energètics, els raigs X i els raigs gamma.

La hipòtesi que estudien els investigadors és que els extraterrestres podrien haver enviat una nau nodrissa fa molt de temps a través de la galàxia, amb capacitat de llançar les seves pròpies sondes més petites per visitar aquells planetes que semblen interessants.

Els científics fan una comparació amb la NASA quan envia missions al?espai. De la mateixa manera, la nau matriu podria alliberar moltes sondes petites durant el seu pas proper a la Terra, i que se separessin de la nau per "la força gravitacional de marea del Sol o per una capacitat de maniobra".

El seu disseny adequat i diminut permetria que els astrònoms no fossin capaços de notar la rosada de mini-sondes perquè no reflecteixen prou llum solar perquè els telescopis actuals puguin notar-ho. La seva forma de recarregar les bateries serien mitjançant la llum de les estrelles, i utilitzarien l'aigua líquida com a combustible.

“Això explicaria per què apuntarien a la regió habitable al voltant de les estrelles, on l'aigua líquida pot existir a la superfície dels planetes rocosos amb atmosfera, com la Terra. Els planetes habitables serien particularment atractius per a les sondes transmèdies, capaces de moure's entre l'espai, l'aire i l'aigua. Des d'una gran distància, Venus, la Terra o Mart serien igualment atractius per a les sondes. Però després d'una inspecció més propera, la Terra mostraria firmes espectrals d'aigua líquida i de vegetació que podrien atraure l'atenció selectiva ”, escriuen Kirkpatrick i Loeb.

A l'article titulat Restriccions físiques en fenòmens aeris no identificats , els investigadors apunten que el propòsit general del viatge seria que les sondes puguin propagar el projecte dels seus remitents: “Igual que amb les llavors biològiques, les matèries primeres a la superfície del planeta també podrien ser utilitzades per ells com a nutrients per a l'autoreplicació o simplement per a l'exploració científica. És important assenyalar que, atès les escales de temps associades amb l'esquema de propulsió discutit aquí, no és raonable afirmar que la intenció de qualsevol sonda d'aquest tipus llançada en un passat llunyà té alguna cosa a veure amb l'espècie humana . Més probable, i semblant a les missions de la NASA: l'objectiu seria de naturalesa científica i exploratòria”.