L'activitat volcànica a la Garrotxa es va estendre fins fa 8.300 anys

Un estudi multicèntric ha revelat que l'activitat volcànica al Camp Volcànic de la Garrotxa (Girona) es va estendre fins fa 8.300 anys --fins ara es pensava que el vulcanisme va cessar fa uns 13.000 anys--, cosa que constitueix el vulcanisme més recent de la Península Ibèrica.

L'estudi, publicat a les revistes 'The Holocene' i 'Scientific Reports', ha comptat amb investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (Iphes-Cerca), la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Burgos, IDAEA-CSIC, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Montpeller (França), ha informat aquest dimarts l'Iphes en un comunicat.

L'activitat volcànica va fer que diverses bugades obturessin la vall del riu Fluvià prop d'Olot i es formés un gran llac a la plana que actualment es coneix com a Pla de les Preses.

Els sediments que es van dipositar en aquest antic llac envoltat de volcans, que inclouen nombroses capes de cendres i lapil·li volcàniques, han estat estudiades per diferents especialistes, i s'han analitzat diferents indicadors sedimentaris, paleoclimàtics i biològics, cosa que ha permès reconstruir l'evolució paleoclimàtica dels últims 13.000 anys del nord-est de la Península Ibèrica i l'impacte de les erupcions esmentades en els ecosistemes vegetals i les poblacions humanes.

Els indicadors geològics i biològics analitzats s'han pogut relacionar amb les principals tendències climàtiques de l'Holocè i finals del Plistocè, ia l'àrea més propera a la zona d'activitat volcànica -fins a 50 quilòmetres- i durant els esdeveniments d'erupció volcànica, diferents processos van afectar la flora i fauna.

A partir de l'estudi de jaciments propers , s'observa que les poblacions de caçadors-recol·lectors més properes van abandonar l'àrea temporalment durant els períodes d'alta activitat volcànica, per tornar després en èpoques de quietud, demostrant una alta capacitat de reorganització i adaptació.