L'estrany comportament d'un planeta nan del sistema solar: sembla un formatge tou

Noves dades obtingudes sobre l'estructura interna del planeta nan Eris a partir de la relació amb la lluna, Dysnomia, han revelat que es tracta d'un cos semblant a un formatge tou.

Eris té aproximadament la mida de Plutó però està aproximadament un 50% més lluny del sol. El descobriment d'Eris al cinturó de Kuiper, més enllà de Neptú, el 2005, va provocar el debat que finalment va reclassificar Plutó com a planeta nan.

La nova investigació, publicada a Science Advances pel professor de ciències planetàries de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz Francis Nimmo, parteix de l'evidència que Eris i la seva lluna sempre miren de la mateixa manera l'una cap a l'altra.

"Això passa perquè el gran planeta es veu afectat per les marees que genera la petita lluna", va explicar Nimmo en un comunicat. "Com més gran és la lluna, més ràpid gira el planeta".

Els investigadors poden utilitzar el gir i les característiques orbitals dels planetes i les llunes per inferir propietats de les seves estructures internes. Però fins fa poc, els científics no tenien una estimació de la mida de Dysnomia.

Models desenvolupats per Nimmo amb dades d'un dels descobridors d'Eris, Michael Brown, de Caltech, van revelar que la lluna d'Eris ha de tenir menys de certa massa . Aquest límit de massa superior va proporcionar la segona peça d'informació crucial.

"I tan aviat com sàpigues això, podràs començar a fer càlculs reals", va dir Nimmo. El principal i inesperat resultat del model de Nimmo i Brown és que Eris és sorprenentment dissipativa o “tova”.

Els coautors van determinar que Eris té un nucli rocós envoltat per una capa de gel . És probable que aquesta capa exterior de gel sigui convectiva, a diferència de la capa conductora de Plutó.

"La roca conté elements radioactius que produeixen calor. I després aquesta calor ha de sortir d'alguna manera", va explicar Nimmo. "Aleshores, a mesura que la calor s'escapa, provoca una lenta agitació del gel".

Per tant, Eris es comporta menys com un objecte rígid i "més com un formatge tou o una cosa així. Té tendència a fluir una mica" , va dir Nimmo. El límit superior de la massa de Dysnomia va provenir de mesuraments realitzats pel radiotelescopi Atacama Large Millimeter Array (ALMA). Nimmo espera que aviat mesuraments més exactes de la massa ajudin a perfeccionar encara més el model.

"Si Dysnomia és més petita que això, aleshores Eris és encara més tova", va dir. Dades addicionals sobre la forma d'Eris ajudaran a verificar el model creat per Nimmo i Brown.

"Destaquem que Eris hauria de ser força tova perquè si hi ha alguna topografia a la superfície, el gel fluirà i aquesta topografia desapareixerà", va dir Nimmo. "Així que seria bo obtenir algunes mesures de la manera que té Eris perquè si és molt irregular, no estaria d'acord amb el nostre model".

Eris està tan lluny de la Terra que apareix com un sol píxel, per la qual cosa per reconstruir la seva forma, els científics necessitaran observar el planeta passar davant de les estrelles.

"L'estrella parpelleja i després torna, i això et diu que tan ampla és Eris en aquest punt. I si ho fas amb un munt d'estrelles, llavors pots reconstruir la forma", va explicar Nimmo. "Espero que la gent realment ho estigui fent, però no sé si ho estan fent