Torna el tresor, però falta l’or: Sijena recupera 33 obres i Catalunya reté les més preuades

El Reial Monestir de Santa Maria de Sijena, joia espiritual i artística de l’antic Regne d’Aragó, ha reobert les seves portes amb una exposició inèdita que mostra 33 obres d’art sacre recentment recuperades. Aquestes peces, procedents en la seva majoria del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i del Museu Diocesà de Lleida, representen només una part d’un conjunt més ampli de més de 100 obres que Aragó ha aconseguit recuperar, encara que el relat encara queda incomplet: segueix pendent el retorn de les valuosíssimes pintures murals de la Sala Capitular, conegudes com la Capella Sixtina del romànic.

Un llegat reial en pedra i pigment

Situat en ple desert dels Monegres, Sijena és un dels pilars culturals i religiosos del medieval aragonès, comparable en importància a Sant Joan de la Penya, Veruela, Sant Pere de Siresa o Sant Victorià. Va ser fundat l’any 1188 per la reina Dona Sança de Castella, esposa del rei Alfons II “el Cast”, i destinat a monges de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital (avui, de Malta). En aquest recinte es va forjar la llavor de l’actual Arxiu de la Corona d’Aragó, i va funcionar com un enclavament de poder polític, espiritual i artístic.

Durant el segle XIV, sota el priorat de la infanta Blanca d’Aragó, el monestir va viure un esplendor que es va repetir al segle XVI amb Maria Jiménez d’Urrea, el mecenatge de la qual va impulsar la creació d’obres de gran riquesa iconogràfica i tècnica.

De la glòria a la ruïna: segles de saqueig i oblit

Després de segles d’esplendor, la decadència va arribar amb la crisi financera i la Guerra de la Independència. El monestir va perdre les seves rendes senyorials i va deixar de ser refugi per a dames d’alta noblesa. El cop definitiu va arribar a la Guerra Civil, quan part de l’edifici va ser incendiat i moltes de les seves obres van ser arrencades i traslladades, especialment a Barcelona.

Una reobertura que emociona i reivindica

Pedro Olloqui, director general de Cultura del Govern d’Aragó, ha definit la reobertura com una experiència “que ningú hauria de perdre’s”, subratllant la perfecta fusió entre restauració arquitectònica i retorn patrimonial. La resposta ciutadana ha estat massiva: més de 2.790 persones han visitat Sijena entre el 29 de març i el 18 de maig, omplint les visites guiades al complet.

La reobertura, assenyala Olloqui, simbolitza “una batalla guanyada contra l’espoli” i ha expressat la seva esperança que aviat hi hagi “bones notícies” sobre la devolució de les pintures murals de la Sala Capitular.

Tresors retornats: joies mudèjars i renaixentistes

Entre les 33 peces exposades, destaquen les portes mudèjars del Palau Prioral del segle XIII, que han recuperat la seva policromia i decoració heràldica gràcies a una restauració minuciosa. Procedents de la desapareguda Sala Pintada o Saló del Tron, llueixen els emblemes de les cases Luna i Urrea.

Igualment valuosa és l’urna funerària del segle XV destinada a albergar les restes d’Isabel d’Aragó, decorada amb pintures al tremp de Blasco de Grañén. L’urna representa la difunta en cos sencer i, als seus peus, una religiosa orant. S’hi sumen altres urnes creades per a les priores Francisquina d’Erill i Castro i Beatriz Cornel.

Després de gairebé 90 anys sense ser exhibida, torna també un fragment del llit sepulcral del grup escultòric del Sant Enterrament, obra del mestre francès Gabriel Joly, una de les grans joies del Renaixement aragonès, danyada durant l’incendi de la Guerra Civil.

A aquestes peces s’hi sumen un retaule de la infància de Crist, un altre de la capella de Santa Anna, la cadira prioral encarregada per Blanca d’Aragó, el retaule de la Mare de Déu dels Àngels atribuït als germans Serra, i un tríptic dels sants Joan, Fabià i Sebastià, de Miguel Ximénez.

Una museografia que reviu segles d’història femenina i feudal

La museografia, dissenyada per traslladar el visitant al passat d’aquest cenobi, inclou sis facsímils, tres vídeos i múltiples mòduls explicatius. Segons Fernando Sarría, cap d’Arxius, Museus i Biblioteques del Govern d’Aragó, s’ha volgut mostrar “la història tan rica i complexa” del monestir, la vida de les monges de l’alta noblesa i les devocions singulars que van desenvolupar.

Entre elles es troba el reliquiari de Santa Ubaldesca, molt venerada per l’Orde de Malta, i una taula policromada dedicada a Santa Rosa de Lima. Algunes peces han estat sotmeses a profunds processos de restauració, com el grup escultòric del Sant Enterrament, del qual només es mostra el llit, amb els personatges recreats digitalment pel seu deteriorament.

La gran absència: la Capella Sixtina del romànic segueix lluny de Sijena

L’element més esperat, però, no està en exposició: les pintures murals de la Sala Capitular, arrencades durant i després de la Guerra Civil i traslladades al MNAC, encara segueixen a Barcelona. Aquestes pintures, de principis del segle XIII, són considerades una fita del romànic europeu.

El Tribunal Suprem tenia previst decidir el 14 de maig sobre el recurs de cassació presentat per la Generalitat de Catalunya contra les sentències prèvies que ordenaven la seva devolució. La resolució judicial encara no s’ha fet pública, i el desenllaç està en mans de la màxima instància judicial de l’Estat.

Visitar Sijena: informació pràctica

Les visites guiades, amb una durada de 40 minuts, estan disponibles:

Dijous, divendres i dissabtes: 16:30 i 17:30 h

Divendres, dissabtes i diumenges: 11:00, 12:00 i 13:00 h

Es poden reservar a la web de Turisme d’Aragó o a la pròpia taquilla. Cada grup està limitat a 30 persones. El preu general és de 9 euros, reduït 4,50 euros, i entrada gratuïta per a nens de fins a 5 anys.