El SPC: La CCMA deriva milions a empreses privades, retalla serveis interns i bloqueja jubilacions
Segons la Secció sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) afronta una onada de conflictes laborals i estructurals que evidencien un model de gestió cada cop més allunyat dels principis del servei públic.Són necessaris els canvis? Els pressupostos són cada vegada més alts
El desmantellament progressiu de les unitats mòbils pròpies de Televisió de Catalunya (TV3) ha esdevingut un dels símbols més clars del gir cap a l’externalització de serveis essencials. El setembre de 2023, la CCMA va signar un acord marc per al lloguer d’unitats mòbils durant quatre anys per un import màxim de 4,6 milions d’euros. Aquest moviment ha coincidit amb un procés d’obsolescència del departament tècnic intern, fet que ha estat interpretat dins la casa com una aposta decidida per la privatització de facto d’una àrea estratègica.
Un dels indicis més flagrants ha estat la retirada de la UM 101, una de les unitats mòbils més potents, que ja no es farà servir. Treballadors de diversos departaments, com Imatge i Esports, han expressat el seu malestar per una estratègia que prioritza el criteri econòmic per damunt de la qualitat. Denuncien que aquestes subcontratacions, aparentment més barates, acaben resultant cares i ineficients, una pràctica coneguda en l’àmbit públic com a "xocolata del lloro".
A més, productors audiovisuals independents critiquen que els plecs de condicions de les licitacions només afavoreixen grans empreses com Mediapro, mentre que el teixit local queda exclòs. Un exemple il·lustratiu: mentre llogar una unitat petita pot costar uns 5.000 €, una unitat com la UM 101 pot arribar als 45.000 €, quan amb aquestes xifres seria més rendible amortitzar una unitat UHD pròpia en cinc o sis anys.
El Consell de Govern de la CCMA no ha amagat la seva intenció de derivar el treball a empreses externes, com es desprèn de la licitació, que especifica que tot el personal tècnic i operatiu serà contractat per l’empresa adjudicatària, i no per TV3. Davant d’això, el comitè d’empresa exigeix que es reconegui l’error en la planificació d’inversions del contracte programa (el conveni de finançament amb la Generalitat), i reclama que es dotin recursos per modernitzar el departament de manera immediata.
Seguretat i salut: les pòlisses mèdiques, en el punt de mira
Aquest escenari s’agreuja amb una altra font de tensió: les condicions de les pòlisses de salut que afecten tant a personal actiu com a jubilat. Els treballadors denuncien que no van ser informats correctament que, un cop deixen de treballar per jubilació o malaltia de llarga durada, les quotes es dupliquen automàticament, afectant tots els membres de la pòlissa.
Aquest augment de costos esdevé insostenible precisament en el moment de màxima vulnerabilitat, quan els ingressos baixen i és pràcticament impossible canviar de mútua a una certa edat. L’única opció és mantenir el servei i assumir un sobrecost que pot resultar asfixiant per a moltes famílies.
Des del comitè d’empresa i l’Institut de Seguretat i Salut Laboral de Catalunya (ISPC) s’ha exigit una solució urgent. Reclamen que el col·lectiu de jubilats pugui mantenir els preus de treballador actiu o, com a mínim, tarifes accessibles, i recorden que molts antics treballadors mantenen un vincle amb l’empresa a través del carnet del Col·lectiu 1984, una promesa d’accés a espais i activitats que ara corre el risc de quedar en paper mullat.
Jubilacions parcials: una necessitat ajornada
En paral·lel, comença la negociació d’un model de jubilacions parcials que portava anys congelat. La proposta que es posa ara damunt la taula preveu que persones de 62 anys o més puguin acollir-s’hi si es garanteix un contracte de relleu fix per la persona substituta.
Aquesta mesura, tot i no ser òptima, permetria una sortida planificada i digna del món laboral, en un moment en què centenars de treballadors es troben propers a l’edat de jubilació. Tot i això, el bloqueig en la creació de borses de substitució pot endarrerir aquest procés, i el personal afectat denuncia que s’està veient forçat a allargar la seva vida laboral més enllà del raonable.
La direcció admet que caldrà una nova taxa de reposició específica, que hauria de definir Funció Pública, però no hi ha garanties sobre quan es concretarà. El comitè reclama celeritat i compromís per evitar una nova promesa incomplerta.
Igualtat salarial i reorganització interna: compromisos pendents
També s’estan desplegant iniciatives en el marc del Pla d’Igualtat de la CCMA, entre elles una enquesta oberta a tota la plantilla per detectar desigualtats de tracte, així com una auditoria retributiva per gènere. L’objectiu és identificar i corregir bretxes salarials estructurals, moltes vegades invisibilitzades.
Des de la comissió d’igualtat es fa una crida clara: no val l’autocomplaença. Tot i que la CCMA pot estar per sobre de la mitjana, si hi ha desigualtats, cal actuar. Per això es demana la màxima participació del personal en els mecanismes d’anàlisi actualment en marxa.
Un model públic en risc?
La suma d’aquests conflictes —externalitzacions encobertes, pèrdua de drets adquirits, jubilacions sense planificació i precarització encavalcada— mostra un model de gestió que s’allunya del que hauria de ser una corporació de mitjans pública de referència.
La plantilla exigeix fets, no discursos. La CCMA es troba davant d’una encruïlla decisiva: pot refermar el seu compromís amb un servei públic fort, amb drets laborals garantits i una gestió transparent, o pot continuar per un camí que posa en risc la seva pròpia raó de ser.
Escriu el teu comentari